Les coses clares. Ara toca pensar en el futur de Lleida

Sens dubte, de totes les activitats polítiques, la municipal deu ser una de les més frenètiques. Durant els dos anys i mig que fa que tinc l’honor de fer d’alcalde de la meua ciutat, Lleida, he hagut d’afrontar grans canvis, prendre decisions difícils i transcendents per a la ciutadania, i també he hagut d’arribar a acords, en múltiples ocasions.

Perquè fer política –fer bona política– vol dir parlar amb tothom, escoltar tothom. Vol dir, també, prendre decisions pensant que són les millors per als ciutadans i ciutadanes. Ho diré manllevant les paraules de Luciano Vandelli, un il·lustre expert en administració local, va adreçar als alcaldes: “Intenteu no deixar-vos portar per l’entusiasme. Recordeu que esteu exercint una de les feines més difícils, fatigoses i incòmodes.

Intenteu no deixar-vos arrossegar per les dificultats. Recordeu que esteu exercint una de les feines més fascinants, concretes, interessants i útils.” Aquest divendres passat, en el Ple Extraordinari de Pressupostos, vam viure un nou capítol d’aquesta activitat frenètica i no sempre previsible que caracteritza la política municipal. Després de negociar durant setmanes amb el Comú de Lleida, després d’incorporar les seves 45 accions proposades i després de signar un acord per fer realitat la proposta de Pressupostos per al 2022, finalment el Comú va decidir –durant la matinada– abstenir-se en una de les votacions més importants per a la ciutat: la votació dels Pressupostos que han de fer possible la recuperació social i econòmica de Lleida.

L’aprovació d’aquests pressupostos és una qüestió de ciutat, que ha d’anar més enllà de qualsevol bloqueig polític. Per responsabilitat envers els 141.000 lleidatans i lleidatanes, convocaré aviat un ple extraordinari per sotmetre’m a una qüestió de confiança, vinculada a l’aprovació del pressupost del 2022. No soc el primer alcalde que s’hi sotmet, ni tampoc seré el darrer.

Quan vaig assumir l’alcaldia –no només perquè vaig ser el candidat més votat per la ciutadania, sinó perquè vaig aconseguir la confiança dels grups que representaven la voluntat de canvi i l’alè sobiranista, amb el 51,54% dels sufragis, mentre que el conjunt dels partits van donar suport a l’aplicació de l’article 155 amb tota la contundència, i al continuisme, van reunir el 39,48% dels sufragis– ja vaig dir que seria l’alcalde de tots els lleidatans, perquè ni podria ni sabria fer-ho d’una altra manera. És per això que, d’acord amb el marc legal vigent, utilitzaré totes les eines democràtiques i dialogants per començar el 2022 amb uns nous pressupostos conseqüents amb la realitat social i econòmica que vivim. Vull agrair la quantitat i la diversitat de mostres de suport que m’han fet arribar després del Ple, a través de missatges, telefonades o de trobades al carrer amb ciutadans de Lleida.

Representants municipals d’arreu de Catalunya, agents econòmics i socials que m’han manifestat la seua estupefacció pel desenllaç del ple de divendres. Perquè Lleida necessita uns nous comptes adaptats i conseqüents amb el context social i econòmic que ara tenim. Així ens ho demanen les entitats, la Federació d’Associació de Veïns, els sindicats i el teixit econòmic i empresarial de la ciutat.

I és responsabilitat de tots i totes fer-ho possible.Lleida necessita –Lleida es mereix!– aprovar els majors pressupostos de la història de la Paeria. Que garanteixen drets, que faran realitat els grans projectes de ciutat, que han de fer de Lleida una ciutat preparada per a l’horitzó 2030. Uns pressupostos amb sensibilitat social, que faran realitat l’ECMU i que destinaran més de 700.000 € a polítiques d’habitatge.

Que posen el focus en els problemes reals i quotidians de la ciutadania de Lleida, amb una major inversió pel que fa a la neteja, a la recollida i tractament de residus i al control de plagues. Uns pressupostos de mirada llarga, ambiciosos. Uns pressupostos amb grans projectes treballats durant mesos per aconseguir tots els diners dels fons Next Generation, als quals ni podem ni volem renunciar.Estem plenament convençuts que aquests pressupostos són els millors per a la ciutadania de Lleida.

Perquè donen resposta als problemes quotidians dels lleidatans i lleidatanes i perquè afronten la recuperació de la nostra ciutat, després de gairebé dos anys molt durs per a la majoria de sectors econòmics, per a la majoria de la ciutadania.Només hi ha dues opcions: tenir pressupostos o no tenir-ne, i des de la responsabilitat política, volem pressupostos arreu, perquè només amb uns nous pressupostos podrem encarar el present i el futur de la ciutat. Em faig el càrrec del nerviosisme amb què alguns possibles candidats o candidates ambicionen reforçar les possibilitats de ser elegits pels seus respectius partits i de l’afany amb què volen situar-se en la línia de sortida de la cursa per les eleccions municipals que se celebraran d’aquí a un any i mig, però els he de demanar paciència i responsabilitat. Ara no és el moment d’egoismes personals o partidistes.

El que Lleida necessita, com qualsevol altra ciutat europea, són decisions fermes i responsables per a la represa econòmica i emocional, orientades al futur, en lloc de planys per allò que ha esdevingut en el passat o corredisses per apuntalar les –legítimes– ambicions polítiques d’aquest o de l’altra. El retorn, aquest divendres, dels herois ilergets Indíbil i Mandoni em va fer pensar en la importància dels símbols que ens recorden d’on venim i els valors del coratge i de la constància, després del dia intens que havíem viscut. Indíbil i Mandoni representen el coratge, la fortalesa i resiliència de la nostra identitat com a poble.

I és des d’aquest coratge, des d’aquesta fortalesa i des d’aquesta resiliència que continuarem treballant i arromangant-nos per tirar aquests Pressupostos i Lleida endavant.