Una demanda que uneix institucions i societat civil

“El servei Avant entre Lleida i Barcelona recuperarà les freqüències prepandèmia abans de l’estiu.” Aquest és un dels grans titulars de la reunió que vam mantenir, aquest dijous passat, les institucions i les entitats de la societat civil presents a la Taula de Treball de l’Avant al Ministeri de Transports, Mobilitats i Agenda Urbana.

Array Vam anar fins a Madrid, Paeria, Diputació, Generalitat, Comissions Obreres, UGT, Plataforma d’Usuaris de l’Avant i una representació de la Federació de Veïns de Lleida per reclamar una demanda que recull el consens de totes les parts: el restabliment de la freqüència dels trens Avant d’abans de la pandèmia però, també, un augment d’aquesta freqüència. El 26 de gener del 2022 ja vam fer un acte unitari de la Taula de Treball, davant de l’Estació de Trens i de les lletres de Lleida, on reclamàvem, precisament, allò que aquesta setmana hem portat a Madrid, a aquells qui tenen les competències: una millora dels serveis i una ampliació de les freqüències. Perquè Lleida és una ciutat estratègica pel que fa a connexions.En el manifest que van presentar la Plataforma d’Usuaris d’Avant de Catalunya, al febrer del 2020, afirmen que unes 300 persones es desplacen diàriament de Lleida i Tarragona a Barcelona mitjançant els trens Avant que Renfe oferta.

Certament, això eren números prepandèmia, però és que ara que la vida i l’activitat ja s’està recuperant en –gairebé– la seva totalitat i normalitat, les xifres ens demostren que tornem a estar en aquest punt. 300 usuaris diaris suposen, pel cap baix, 9.000 usuaris mensuals dels trens Avant.Per tant, tenim les dades que ens avalen, tenim informes –com el presentat per CCOO el 2019, on contraposa clarament la inversió destinada a les infraestructures que sostenen els trens d’Alta Velocitat davant del nombre real de passatgers (només el 8% del total)– i tenim la certesa de la importància de la nostra ciutat, Lleida, com a ciutat connectora per a passatgers, viatgers i mercaderies. En aquest sentit, un dels temes que es van posar sobre la taula a la reunió i que més es van defensar des de la Plataforma d’Usuaris d’Avant i també des de la FAVL, és el que se’n diu “sinergiar places”.

Què vol dir això? Doncs convertir a un preu assequible –a un preu Avant– aquelles places que queden vacants als seients de l’AVE (que, com diu l’informe de CCOO, són moltes). És una proposta basada en el sentit comú i en l’aprofitament de recursos, posant-los al servei de la ciutadania.I per això era important, també, fer acte de presència a Madrid, al Ministeri, davant de la Secretària General de Transports Mobilitat, per exposar, de viva veu i en primera persona, totes aquestes dades i la voluntat compartida per institucions i societat civil de Lleida i del territori de dignificar i atorgar allò que és just, merescut i necessari a tota la ciutadania –a tots els usuaris– que diàriament, mensualment o un cop cada 3 mesos agafen un tren per anar a Barcelona per feina, estudis o bé oci.Aquesta demanda, reiterada, també va en consonància a la transformació verda que estem vivint i al paper que han de tenir les institucions a l’hora d’afrontar-la. No pot ser que la forma més ràpida, pràctica i econòmica d’anar a Barcelona sigui agafar el cotxe.

Simplement no pot ser. Quina ciutat, quin país, quina societat ens deixa, això? Viatjar en tren hauria de ser la primera opció per a qualsevol persona que es plantegés anar a Barcelona –o a qualsevol altra ciutat, fins i tot país.Dit això, i com ja vaig dir davant dels mitjans a Madrid, la resposta i la predisposició del Ministeri va ser bona, però perseguirem resultats i concessions a partir del segon semestre de l’any. Hi estarem a sobre.

Perquè, tal com he començat aquest article, recuperar les freqüències prepandèmia és molt important i bàsic, però cal anar més enllà. I en això treballarem, a aconseguir més línies i més opcions reals de viatge cap a la capital catalana.Des de la Paeria de Lleida liderarem –les vegades que faci falta i sempre que faci falta– aquesta reclama ciutadana, una de les mostres més clares que, quan es tracta de posar les persones i les seues necessitats al centre, entitats, societat civil i institucions ens acabem entenent. És molt important, però, tenir clar quina és la institució directament responsable, en aquest cas el Govern de l’Estat i –concretament– el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

I és aquí on els partits de la ciutat que hi tenen –per raons òbvies– contacte directe haurien d’incidir-hi. Haurien de treballar i lluitar per una demanda unitària de la ciutat.Tornant de Madrid ho parlàvem, amb els companys dels sindicats, de la FAVL i de la Plataforma d’Usuaris de l’Avant: és quan ens unim, quan anem tots i totes a una per aconseguir fer avançar Lleida i els seus interessos, que aconseguim grans coses per la ciutat i pel territori. Ben segur que aquesta en serà una altra, i serà gràcies a la unió de moltes veus, perfils i punts de vista.

Des del Govern de la Paeria hi estarem a sobre i no deixarem passar cap més tren.