L'any de la primavera i del maig fester

“A Lleida no hi passa mai res”, “a Lleida no hi fan mai res”. Aquest és un mantra que cal anar esborrant dels nostres imaginaris i de les nostres converses. I no hi ha res millor que un mes de maig fester per fer veure a tothom –de dins i de fora– que a Lleida hi passen coses, que a Lleida hi ha molta gent que pensa i treballa durant tot l’any per tirar endavant grans iniciatives festives i culturals.

Vam començar escalfant motor a finals del mes d’abril, amb la preestrena de la pel·lícula Alcarràs, una nova obra mestra de la cineasta Carla Simón, que posa la pagesia i la família al centre de la història. Lleida va ser la capital del cinema durant tot un dia, el 26 d’abril del 2022, que recordarem durant anys. I, immediatament després, el darrer cap de setmana d’abril i el primer de maig, vam ser la capital mundial dels titelles amb la celebració de la Fira de Titelles. Quina falta ens feia tornar a omplir els carrers i les places de Lleida d’éssers animats, de titelles amb ànima i presència pròpia.

I després ja va venir la Festa Major, la primera que gaudíem amb total normalitat després de la pandèmia. Van tornar els concerts sense restriccions, sense distàncies i sense mascaretes. Va tornar la vida i l’alegria als carrers de Lleida.

Van tornar els Castellers de Lleida, vam tornar a sentir l’orgull Bordeus i vam donar la benvinguda a nous elements del seguici. Vam tornar a fer l’ofrena a Sant Anastasi a la plaça Sant Joan, amb la majestuositat i el protagonisme que mereix el nostre patró.I després, encara amb el record d’una festa major que perdurarà en el temps, van arribar els Moros i Cristians amb la seua festa que és capaç d’aglutinar més de 600 persones –entre comparses, músics i persones que estan al darrere organitzant i dissenyant un dels espectacles més fascinants que es produeixen a la ciutat– i que aconsegueix fer-nos vibrar amb una de les tradicions més importants que porten el nom de Lleida arreu. Perquè Lleida és la ciutat on s’han documentat els orígens més antics de les festes de moros i cristians.

I, després d’haver viscut en primera persona el retorn de la festa aquest cap de setmana passat, estic convençut que aquesta dada no és casualitat.I acabem el maig fester amb la celebració de l’Aplec del Caragol. No diré cap barbaritat si afirmo que molts lleidatans i lleidatanes l’esperaven amb més ganes que cap de les festes anteriors, perquè l’Aplec és –també– símbol de la nostra identitat. I no només per als lleidatans i lleidatanes que la viuen i la gaudeixen, formant part de les diferents penyes, sinó també per a tota la gent que ve de fora a conèixer aquesta festa, que es fa de penyes per viure-la des de dins o bé que simplement passa pels Camps, encuriosida per saber què carai és això de l’Aplec, que en parlen fins i tot a les televisions.Totes i cadascuna de les festes i celebracions que he citat anteriorment ens fan tal com som.

Lleida no seria el mateix sense la festa major, sense la Fira de Titelles, sense els Moros i Cristians, sense l’Aplec. I això no és tot! El darrer cap de setmana de maig tindrà lloc la primera edició del Festival Enre9, un festival d’Arts Escèniques a la Mariola, Turó de Gardeny i Blocs Joan Carles, amb una programació professional i d’arts escèniques comunitàries. Una proposta sorgida del Consell de Zona i que compta amb la col·laboració i participació de tot un barri i amb el suport de les institucions.

Un èxit de la participació ciutadana que demostra, un cop més, que Lleida és una ciutat viva, dinàmica i inquieta. Que demostra que a Lleida passen coses, perquè hi ha gent que es desviu perquè així sigui.I a tot aquest mes de maig fester vibrant se li sumen els èxits esportius que acompanyen els clubs de la ciutat. El Lleida Esportiu, el Força Lleida, el Llista Blava, el Balàfia Vòlei han aconseguit fer-nos emocionar i il·lusionar-nos.

Lleida és capital esportiva, ha de ser referent en l’esport i en els valors que aquest ha de transmetre, com són l’esforç i la dedicació, el treball i la recompensa per la feina duta a terme. Enhorabona per la feina feta i molta força i tot el suport per tota la que queda per fer!Si l’any 2020 va ser –tal com va deixar escrit Jordi Borràs al seu llibre– l’any sense primavera, aquest 2022 ens l’ha retornat amb tota la força possible. Permetem-nos gaudir d’aquest moment, d’aquests èxits festius i esportius. Permetem-nos impregnar-nos de la força i l’energia que ens han donat –i que ens donaran– per poder continuar fent de Lleida la ciutat capital referent per a la resta del país. La primavera i el maig fester ens mostren el camí, ara ens toca caminar-lo plegats.