Encarem el futur de Lleida amb determinació i resiliència

“L’economia de Lleida ha estat la menys afectada per la crisi de la Covid que la resta de províncies catalanes.” Aquesta és la primera conclusió a la qual arriba la Cambra de Comerç a l’hora de fer balanç econòmic del 2021 i principis del 2022, a Lleida.

Array Aquest balanç econòmic s’inclou a la Memòria Econòmica de Lleida 2021 que es va presentar a la Cambra de Comerç aquesta setmana passada, i de la qual hem pogut extreure bones conclusions i dades molt positives per al desenvolupament de la ciutat i per a la seva recuperació social i econòmica. Aquesta memòria s’emmarca dins de la 57a edició de la Memòria Econòmica de Catalunya, que edita anualment el Consell de Cambres de Catalunya, una publicació de referència en l’anàlisi de l’economia catalana i, per tant, també lleidatana. Lleida –i els lleidatans i les lleidatanes– és una ciutat resilient.

Les línies històriques, les diferents etapes econòmiques que hem viscut, ens marquen una tendència clara: quan les coses van bé, quan hi ha un període d’expansió, Lleida no destaca; però quan les coses van malament, quan les crisis semblen aterrar arreu, Lleida resisteix l’embat.A què es deu això? Quines són les causes principals d’aquesta resiliència del nostre territori en els moments més complicats? Doncs la principal és la força del sector agroalimentari i la resiliència pel que fa a les exportacions. Quan diem que Lleida és molt més que el rebost de Catalunya, amb la nostra Horta de Lleida com a joia de la corona, ho diem perquè som referents més enllà de Catalunya i perquè se’ns ha de tenir en compte per això. Lleida és, a més, el segon hub tecnològic del país –a força distància del primer, Barcelona, però això no li resta pas importància– que ens permet –i ens permetrà– esdevenir el primer hub AgroBioTech del sud d’Europa.

I aquest fet serà imprescindible per continuar generant un teixit econòmic sòlid, resilient i solvent que faci de Lleida una ciutat de futur i una ciutat referent també en l’àmbit econòmic.El fet, doncs, que l’impacte de la crisi durant la pandèmia hagi sigut menor a Lleida implica de facto que la recuperació s’està assolint a un ritme més accelerat a la resta de grans ciutats del país. Per exemple, s’ha recuperat completament l’ocupació perduda durant la crisi de la Covid, el teixit empresarial de la ciutat i del territori es recupera progressivament i hi ha, encara, molt camp per recórrer durant el que queda de 2022 i 2023. Les perspectives són d’un creixement econòmic sòlid, impulsat per l’afluència més gran de turisme estranger, el fort dinamisme del mercat laboral i l’execució dels fons Next Generation, que propiciaran un efecte de bola de neu sobre la inversió privada.

Aconseguirem la recuperació dels nivells prepandèmia –en alguns casos, els superarem– durant l’any 2023.Som conscients, però, que els temps que vindran també seran difícils –sobretot perquè vindran condicionats per factors externs com la guerra d’Ucraïna o la inflació, que ja està provocant pujades de preus històriques en productes bàsics– i per això haurem de ser capaços de construir i projectar una ciutat que sigui capaç de mantenir –encara més– aquest esperit resilient. Ho farem posant el focus en tres línies clares, i de la mà, com deia, dels fons europeus Next Generation. Per una banda, explotant i potenciant la capitalitat en l’àmbit de l’AgroBioTech.

Totes les institucions del territori (Paeria, Diputació, Generalitat, Universitat de Lleida i Cambres de Comerç) estem plenament alineades per fer-ho possible. No tinc cap dubte que la combinació i la suma del Parc Tecnològic i Agroalimentari i l’Horta de Lleida és una combinació guanyadora.Per una altra banda, tirant endavant projectes innovadors i transformadors en matèria de mobilitat i de renaturalització dels espais. Les ciutats resilients del futur seran verdes i sostenibles o no seran, i Lleida compta amb totes les premisses perquè això sigui possible (una ciutat feta per ser caminada, de distàncies curtes, amb una corona verda immensa integrada en la trama urbana i a la ciutat).En aquest sentit, ja ens han concedit 6,3 milions d’euros per implementar la Zona de Baixes Emissions i per fer realitat aquest canvi de model de mobilitat a la ciutat (amb més carrils bici, amb el canvi d’imatge complet de grans vies de la nostra ciutat).

Un seguit de projectes que sumaran una inversió total de 10 milions d’euros i que s’executaran a finals del 2022 i principis del 2023. I pel que fa als projectes de renaturalització i resiliència urbana, ens han concedit 3,7 milions d’euros, amb una inversió total de fins a 5 milions d’euros.Tenim clar quina Lleida volem, quin ha de ser el model de ciutat per als propers anys. Un model de ciutat que tregui partit de les característiques econòmiques del territori i que les posi a disposició de tots els seus recursos.

Una ciutat que entengui els reptes de futur que se’ns plantegen i que no hi doni l’esquena. Una ciutat, Lleida, que continuï sent referent a tot el país i més enllà. Una ciutat resilient, amb projectes i esperança.