Pensem Lleida en gran

Divendres, al Ple de la Paeria, es van evidenciar, una vegada més, les dues visions de Lleida que imperen en la ciutat. Per una banda, un govern independentista, cohesionat i compromès amb els lleidatans. Un govern que ha sabut crear complicitats amb la resta d’administracions catalanes i estatals en benefici de Lleida.

Un govern amb objectius compartits i amb una idea cabdal que ens acompanya en el nostre actuar dia rere dia: fer de Lleida un lloc d’oportunitats, un pol d’atracció econòmica, empresarial, comercial, social i cultural. Per l’altra banda, el PSC, precisament aquells que van deixar la ciutat endeutada, paralitzada i decadent. Un PSC instal·lat en una actitud frontista.

Ens els trobem contínuament darrere les pancartes del no. El no a Torreblanca Quatre Pilans, el no al comerç dins la trama urbana, el no a l’Edifici Comunitari de Múltiples Usos (ECMU), el no a l’estació d’autobusos, el no constant a tants i tants projectes rellevants per a la ciutat que cada dia ens fa constatar més fefaentment que, amb ells al govern, Lleida hauria continuat en el rumb de deriva dels darrers anys. El grup municipal socialista va presentar al Ple de la Paeria una moció per paralitzar el projecte del polígon industrial de Torreblanca Quatre Pilans.

Com també ha demanat paralitzar l’ECMU o la nova estació d’autobusos. Rememorant recents temps d’infaust record per a la nostra ciutat, al PSC s’hi van afegir la resta de partits del 155 (PP i Ciutadans) i, en aquest cas, també el Comú de Lleida. La foto va ser clara i diàfana.

Imagino que mai més el PSC esmentarà que cal industrialitzar Lleida. Quan podien fer-ho no ho feien i ara que ho fan uns altres ho volen aturar. Tot aturat.

El seu lema no pot ser altre que “aturem Lleida”. La negativa de divendres no és una anècdota. És un no al polígon industrial més gran de Catalunya.

És un no rotund a un polígon modern, sostenible i que captarà empreses de primer nivell i que aportaran valor afegit. Un no a un potencial de 12.000 llocs de treball qualificats. Però també, i en majúscules, és un NO a Lleida.

És un no de conformisme, de poca ambició. Aquesta no és la Lleida que jo somio. El govern de la Paeria treballa dia rere dia de manera incansable per assolir una ciutat sense complexos, que pensi en gran i que afronti el futur convençuda que el millor està per arribar.

Una ciutat que es convenci a si mateixa que tenim un potencial enorme per esdevenir realment la segona capital de Catalunya. Si ens ho creiem ho aconseguirem. El canvi que va votar la ciutadania el 2019 era sobretot això.

Un canvi d’actitud davant la realitat que ens envolta. Un canvi per afrontar sense complexos tots aquells projectes que s’havien anunciat tantes i tantes vegades però que no passaven de la foto al diari. Projectes que havien de fer de Lleida una ciutat d’oportunitats.Volem una Lleida amb sòl industrial, atractiva per als inversors de qualitat i creadora de llocs de treball.

Volem per a la nostra ciutat un model comercial de proximitat amb grans superfícies comercials dins la trama urbana que creïn sinergies amb el comerç local. Volem una ciutat humana que dignifiqui les persones que venen a treballar als nostres camps, les persones sense llar, els nostres joves, la nostra gent gran o les dones maltractades. Volem una estació d’autobusos digna del segle XXI que superi l’herència miserable de l’actual.

Volem una ciutat amb serveis sanitaris de la millor qualitat. Volem unes Basses que la ciutadania es torni a fer seves. Volem, en definitiva, una ciutat més amable i verda, pensada per a les persones.

De tot això ja podem presentar fets i realitats. Fets i realitats que ens demanà la gent que ens va fer confiança: Torreblanca Quatre Pilans, Torre Solé, Pla de Vilanoveta, l’ECMU, les Josefines, el Barnahus, el Centre de Sexualitats, la nova estació d’autobusos, el nou edifici a l’Arnau, el nou centre sanitari de Cappont, el Pla Especial de les Basses, els fons Next Generation i tantes i tantes millores que faran que ens sentim orgullosos de la nostra estimada ciutat.Tenim un projecte sòlid i consistent per a Lleida. Un projecte que no s’acaba l’any vinent.

Planifiquem la ciutat i treballem per fer-la millor pensant en les properes generacions, no en les properes eleccions. No ens mou res més que convertir Lleida en el millor lloc per viure i realitzar-se en tots els àmbits personals. S’ha acabat el “per a Lleida ja està bé”.

Pensem Lleida en gran i Lleida serà gran. No en tinc cap mena de dubte, i posaré tots els meus esforços per aconseguir-ho.