De què parlem quan parlem de seguretat?

En les darreres setmanes, ja en plena campanya preelectoral per a les properes eleccions municipals del maig, el principal partit de l’oposició a la Paeria ha posat la inseguretat ciutadana com el primer dels seus arguments contra l’actual govern municipal.

N’hem sentit de tots els colors, com acusar el paer en cap de ser el responsable de l’increment dels delictes a la nostra ciutat, basant-se, per cert, en interpretacions errònies de les estadístiques policials (no només no és cert un suposat increment de 20% dels delictes, sinó que el conjunt dels delictes s’ha reduït en un 6,5% en la segona meitat del 2022) i en una confusió interessada sobre les competències en matèria de seguretat. Els ajuntaments no són competents en matèria de seguretat ciutadana, ho és el departament d’Interior i el seu cos de Mossos d’Esquadra. Tanmateix, això no vol dir que els ajuntaments no puguin i hagin de fer res per millorar la seguretat de les persones.

També hem vist el cap de l’oposició apuntar-se al perillós discurs populista punitiu (propi de la dreta) per esgarrapar uns quants vots, menyspreant els efectes perniciosos a curt, mitjà i llarg termini d’aquest discurs per a la convivència i la cohesió social. O plantejar com a solució única al problema de la inseguretat l’increment de mitjans policies (especialment de la Guàrdia Urbana), ignorant que aquest tipus de solucions no ataquen l’arrel del problema, sobretot si ens referim als delictes contra el patrimoni i, en especial, als furts. En aquest cas, el problema és sistèmic, atès que en alt grau és conseqüència de les desigualtats socials.

No és casual, doncs, que l’increment dels furts es doni en un context d’increment d’aquestes desigualtats. Tanmateix, el que no hem vist en cap de les propostes del cap de l’oposició sobre seguretat ciutadana és ni una referència a la cohesió social o a la lluita contra les desigualtats socials, com a estratègia per millorar la seguretat de les persones. Al meu entendre, aquests discursos enfoquen malament el problema de la seguretat ciutadana, i ja se sap que un problema mal platejat no té solució. Per una banda, s’ignora que, com he dit, les causes d’alguns delictes (especialment en el cas dels furts) són de tipus socioeconòmic, de manera que les solucions, si volen ser eficaces, han d’anar més enllà de les mesures estrictament policials. Per una altra, amb espúries finalitats electorals, confonen la dimensió objectiva de la seguretat (la probabilitat de ser víctima d’un delicte) amb la subjectiva (la por difusa a la delinqüència), posant l’èmfasi en aquesta segona dimensió, amb independència dels índexs reals de delinqüència.

Tanmateix, un govern municipal responsable com el que encapçalo ha de ser sensible a aquesta percepció d’inseguretat i ha de fer tot allò que estigui al seu abast per reduir-la. I així ho estem fent. Per això, un enfocament responsable de la seguretat ciutadana –aquell que ha de dur a terme el Govern de la Paeria– ha de partir d’una concepció adequada d’aquest concepte, entenent la seguretat en un sentit ampli. És la seguretat de no ser víctima d’un delicte, però no únicament.

És, també, la cobertura de les necessitats bàsiques, la reducció de les desigualtats socials i de gènere, el foment de l’equitat educativa, el reforçament del bé comú, la garantia del dret a un habitatge digne i la reducció o eliminació del sensellarisme, etc. És entendre que el contrari d’inseguretat no és seguretat, sinó convivència.Aquest enfocament ampli és el que ha guiat les polítiques de seguretat del govern municipal en aquest mandat, les quals han estat al centre de la nostra acció de govern. En aquest sentit, estic especialment orgullós de mesures com el Pacte Local per a la Prevenció de la Segregació Escolar, la creació de punt d’equitat educativa, el Pla estratègic de convivència i civisme de la ciutat de Lleida, el Pla de millora de l’espai públic (basat en una estratègia de foment del civisme), les millores en l’atenció a les persones temporeres, la construcció en marxa de l’Equipament Comunitari de Múltiples Usos, els dispositius del Pla iglú adreçat a persones sense llar i una llarga llista d’altres mesures per combatre les desigualtats socioeconòmiques i els seus efectes sobre la seguretat de les persones.Juntament amb aquestes mesures que ataquen l’arrel social de la inseguretat, també hem impulsat diverses mesures estrictament policials.

Hem aprofundit la col·laboració i la cooperació amb el Departament d’Interior de la Generalitat, aconseguint l’increment de la presència policial al carrer i uns majors nivells de col·laboració en la lluita contra el delicte entre el cos de Mossos d’Esquadra i la nostra Guàrdia Urbana; hem posat en marxa el Centre d’Operacions de Ciberseguretat de l’Ajuntament de Lleida, que ens col·loca en disposició de protegir totes les infraestructures digitals municipals contra ciberatacs i de tenir una adequada capacitat de reacció i recuperació en cas que es produeixin aquests atacs.Tot i la política de contenció de la despesa per reduir el deute municipal heretat de l’anterior govern municipal, hem fet un importantíssim esforç pressupostari per incrementar la plantilla de la nostra policia local, amb la incorporació de 60 nous agents durant tot el mandat i l’adquisició de nous vehicles i nous dispositius tecnològics, com els drons; hem reforçat la presència policial al carrer, amb una patrulla fixa al Centre Històric (preludi de la recuperació de la figura de l’agent de barri) i un increment de les patrulles dinàmiques en determinades zones de la ciutat; hem aprofundit el model de proximitat i de policia orientada a la resolució dels problemes, que no és només recuperar els agents de barri, que també, sinó altres mesures adreçades a fer més diversa la composició de la nostra Guàrdia Urbana, a apropar-la a la ciutadania; hem potenciat la comunicació externa; etc. I com a colofó de totes aquestes actuacions, vull destacar l’aprovació de l’elaboració del Pla local de seguretat de Lleida per part de la Junta Local de Seguretat. Aquest pla ha de constituir una oportunitat única per aprofundir, amb la participació ciutadana, el nostre model de seguretat de les persones, en la concepció àmplia que he comentat. En definitiva, hem treballat i treballarem per una Lleida segura, des d’un model de seguretat transformador i eficient, que treballa tant des del vessant social per millorar la cohesió social i reduir les desigualtats socials i econòmiques, com des del vessant clàssic de la seguretat pública, bastint una policia local pròxima i moderna.