Una bona gestió per a garantir drets

Aquests darrers dies, fruit de les entrevistes, actes i converses on la gran majoria de persones treuen el tema de les eleccions, he recordat –o m’han fet recordar– algunes de les coses que dèiem al 2019 abans de les eleccions i abans d’entrar, per tant, al Govern de la Paeria. En debats, entrevistes i converses amb veïns i veïnes teníem clar que si entràvem a la Paeria no ens trobaríem unes arques sanejades, sinó que ens trobaríem les conseqüències d’uns darrers anys de mandat d’estirar més el braç que la màniga, de despeses completament supèrflues i grandiloqüents. Però, en cap cas, ens pensàvem que ens trobaríem un deute del 107% (més de 170 milions d’euros), factures tancades als calaixos, partides completament buides –al mes de juny!– i una situació completament insostenible.

Aquest divendres, al ple ordinari de la Paeria del mes de març, vam donar compte de la liquidació del pressupost de l’Ajuntament. Va ser una sessió plenària per posar de manifest –un cop més– que la gestió d’aquest govern, amb Esquerra Republicana liderant l’àrea de Finances, ha permès recuperar la salut financera de l’Ajuntament de Lleida. Anem a explicar per què.Amb la gestió d’aquests quatre anys de mandat, hem reduït la ràtio d’endeutament de forma substancial.

Del 107% que ens vam trobar al 2019, al 73,4% a l’acabar el 2022. 33 punts hem reduït l’endeutament de la Paeria. Hem anat baixant cada any l’endeutament fins estar ja per sota del 75%, que era el que s’havia marcat en el Pla Sanejament Financer 2021-2025.

Per tant: responsabilitat i bon govern per deixar la Paeria sanejada perquè pugui assumir els reptes que se’ns presenten.I ho hem fet sense deixar d’atendre ni els serveis públics ni l’atenció social i drets de les persones a què està compromès aquest govern. I això darrer és importantíssim. Comparem les dades: El 2019, el darrer pressupost abans de d’eleccions, la despesa social de l’Ajuntament va ser de 14,5 milions d’euros (drets socials, infància, feminismes, drets civils i joventut).

En canvi, quatre anys més tard, l’any de la crisi, la despesa social ha estat de 15,7 milions. És a dir, no només no s’han produït retallades, ni tan sols en un moment de crisi com ens van explicar que era inevitable en la crisi anterior, sinó que la despesa ha crescut 1,2 M€. Pel que fa a educació passem de 17,2 M€ a 19,5 M€ pugem 2,3 M€.Com segurament m’hauran sentit dir en alguna ocasió, aquesta remarcable disminució del deute és la que ens ha permès presentar 33 propostes, 27 de l’Ajuntament, a projectes amb finançament dels fons europeus Next Generation, dels quals, hores d’ara, ja tenim concedits en ajudes 15.810.759 M€ per a actuacions a executar per valor de 24.119.962 M€ (zones de baixes emissions, remodelació palau de vidre, projectes d’innovació en serveis socials, projectes de transformació digital, rutes saludables a la ciutat...).

Què hauria passat si aquest govern no hagués aplicat una política honesta i responsable pel que fa a la gestió dels recursos econòmics? Doncs que a Lleida no hagués arribat ni un euro. Plantejat d’una altra manera, què hauria passat si el PSC hagués continuat governant? Doncs això, que Lleida continuaria estancada al passat sense poder fer inversions.Aquí rau la gran diferència entre la gestió dels que abans governaven la ciutat i la nostra. La diferència entre nosaltres i ells.

Perquè en política no tot s’hi val, o no tot hauria de valdre. Aquests dies llegíem al diari titulars del cap de l’oposició dient que “Treuen pit d’una gestió excel·lent, però tanquen amb un dèficit de -1,3 M€”. La tinent d’alcalde i regidora d’Economia i Hisenda li va dir clarament el divendres al ple: I tant que podem treure pit.

Anem a recordar d’on venim –oblidar la història és, sovint, perillós. Liquidació del 2019: 10,8 M€. Ara, després de 4 anys, aquests -10,8 M€ han anat passant a -5 M€, el 2020, a -2,9 M€, el 2021, i a -1,3 M€, enguany.

I per tant, sí, traiem pit d’haver reduït el dèficit global de l’Ajuntament de Lleida en 9,5 M€. Traiem pit d’aquests quatre anys de governança republicana responsable, allunyada de les maneres de fer d’abans, amb les que el PSC ens tenia acostumats.Mariana Mazzucato, economista italoamericana, ens interpel·la com a administracions a canviar de paradigma. No podem ser només els millors a repartir els recursos, sinó que hem de ser capaços de ser eines tractores i generadors de riquesa.

Es fixa la transformació econòmica amb una bona gestió dels recursos públics, l’impuls de la digitalització, la transformació verda i la cogovernança amb el sector empresarial; que no només funcioni per salvar determinats lobbies o sectors quan hi ha una catàstrofe, sinó de treballar plegats en el disseny de la política econòmica de la pròpia administració.Sens dubte, la reducció del deute desproporcionat i irresponsable que va deixar el PSC és una de les grans obres de govern, perquè ens ha permès optar a fons europeus, perquè ens ha permès fer inversions i perquè ens ha permès, a tot això, continuar garantir drets i destinant més recursos a polítiques socials.Els lleidatans i lleidatanes es mereixen un govern responsable que gestioni amb honestedat i credibilitat–i amb total transparència– els seus diners. Estem convençuts que aquesta forma de fer continuarà protagonitzant el canvi a la nostra ciutat. Perquè Lleida no es mereix tornar enrere.

Lleida es mereix un futur obert a noves inversions, a nous projectes. Un futur que consolidi la nova manera de fer i de governar.