La Lleida verda

La tardor ens ofereix combinacions cromàtiques captivadores que són, al cap i a la fi, variacions i evolucions del verd que tant necessitem en temps de contaminació i de sequera. Els espais naturals són imprescindibles per guanyar en qualitat urbana i, paral·lelament, contribueixen a millorar la qualitat de l’aire, a reduir el soroll i a preservar la biodiversitat com també a generar noves oportunitats, a ser resilients contra el canvi climàtic i, en definitiva, a sentir-nos més a gust amb els nostres entorns.

Per això, en l’estratègia tant de present com de futur, Lleida ha de ser referent i exemplar en l’impuls de corredors verds i en la cura dels parcs i jardins, espais propicis per desconnectar, per enfortir les relacions socials i per adoptar hàbits de vida saludables.Aquesta setmana, he tingut l’ocasió de reunir-me amb la ministra de la Transició Ecològica del Govern d’Espanya, Teresa Ribera, així com de rebre la visita del secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que s’han mostrat predisposats a estudiar la dotació de més recursos per avançar en projectes de sostenibilitat ambiental, com el que fa referència a la creació de nous senders d’arbres, que alhora estaran interconnectats entre si, la qual cosa facilitarà, a les lleidatanes i lleidatans creuar d’una punta a l’altra de la ciutat sota diversos elements d’ombra. Actualment, la Paeria compta amb projectes en marxa, per un valor de 4,9 milions d’euros, per tal de materialitzar en els propers dos anys aquest entramat verd, que també donarà continuïtat al lligam històric del nucli urbà amb la nostra preuada Horta. Aquesta xarxa d’arbrat, per la qual agraeixo el projecte realitzat pels tècnics i tècniques de la Paeria, així com la gestió que va fer l’anterior equip de govern municipal, anirà desembocant en punts considerats d’unió, com són els jardins, els parcs i els diferents boscos urbans impulsats a la ciutat, que han d’exercir com a grans àrees de contacte directe amb la naturalesa, com a refugis climàtics i com a espais de trobada entre les veïnes i els veïns. En aquest sentit, és important avançar en la renaturalització de diferents espais verds que ja tenim, així com potenciar-ne de nous, especialment en punts que requereixen més ombrejat, com són la plaça de la Sardana, l’entorn de la Seu Vella, la Passarel·la del Liceu Escolar, el Carrer Riu Ebre, l’Avinguda Doctor Fleming i el Parc de Joc de la Bola, entre d’altres. Projectes als quals volem afegir una nova proposta, la de fer del riu les platges de Lleida, per donar-li un major ús ciutadà en el tram que va des de la Mitjana fins als Aiguamolls de Rufea. A Lleida tenim al voltant de 40.000 arbres, una xifra que a simple vista pot resultar molt elevada, però que, atès del repte que tenim com a ciutat, treballem per incrementar amb la finalitat de garantir una singularitat molt nostra, com és garantir la transició i la interacció entre l’entorn rural i urbà, així com per disposar de zones més tranquil·les i menys sorolloses.Planificar el creixement i el desenvolupament de Lleida ha d’anar acompanyat del verd, que s’ha convertit en un denominador comú de les ciutats a l’hora de planificar l’urbanisme per tal de millorar el benestar i la salut de les veïnes i dels veïns. Qualsevol infraestructura que plantegem l’hem d’afrontar des d’una perspectiva holística, la qual cosa ens permetrà, alhora, avançar per una ciutat més sostenible, més saludable, més accessible, més amable, més justa i també més inclusiva. Per aquest motiu, estem immersos en la posada en marxa del que preveu el nostre model, d’acord amb un Green New Deal, que faci del desenvolupament sostenible amb la terra un dels principals eixos de la nostra acció política amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les lleidatanes i lleidatans. Volem una ciutat empàtica i amable, basada en criteris de qualitat ambiental i saludables, i pensada per a la infància, la joventut i la maduresa. Volem una Lleida verda per a tothom.