L’orgull de ser de Lleida

Les ciutats que s’estimen protegeixen el seu patrimoni perquè la història és part del material que forja la identitat. Cuidar-la i promocionar-la és una mostra d’autoestima, és abraçar tot allò que ens fa singulars. Monuments, espais i paisatges enforteixen les relacions socials i contribueixen a un aprenentatge necessari. Si, a sobre, som capaços de presumir-ne i convertir-los en atractius per als visitants, l’equació resulta perfecta.

Per això, aquesta setmana estic molt satisfet, com a alcalde i com a ciutadà, del gran pas que hem fet per preservar el que ens diu qui som i com som: hem aprovat inicialment el Pla Especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Béns de Lleida, que inclou 552 elements. Són 190 més dels que contemplava el planejament general del 1999 i determina les accions que cal dur a terme per tenir-los en bon estat. L’elevat nombre de béns classificats com a històrics posa de relleu el rol de capitalitat i la transcendència que ha tingut Lleida al llarg dels segles. Per bé i per mal perquè com a escenari de diversos conflictes bèl·lics, hem perdut molt pel camí. Tot i així, els elements patrimonials que segueixen presents ens expliquen d’on venim. Alguns, per la seva ubicació i dimensions com la Seu Vella, el Castell de Gardeny o el riu, són més visibles que d’altres, però tots i cadascun van acompanyats d’un relat que ens defineix. Per això treballem amb la vocació de mimar-los, de donar-los més visibilitat i de fer-ne difusió. En el cas, per exemple, de les termes romanes del carrer Cardenal Remolins, hem demanat al Govern d’Espanya acollir-nos als fons culturals per finançar-ne la recuperació. Lleida ha sigut punt de trobada de diferents corrents artístics que han deixat un important i vistós llegat. Parlo, entre molts altres, de joies modernistes com la casa Melcior o la casa Morera; d’espais noucentistes com les escoles dels Camps Elisis o l’actual seu de l’IMO; de les esglésies de Sant Martí i de Sant Llorenç, pertanyents a l’època medieval; de la mateixa catedral Nova o d’espais naturals, que també estan al catàleg, com el parc de la Mitjana o els Aiguamolls de Rufea. La relació de béns a protegir, que també inclou els vestigis de la Guerra Civil, és una eina cabdal que ens ajudarà a entendre millor les nostres arrels i, a més, posa de manifest que som una gran ciutat, no només perquè hi han passat moltes coses, sinó perquè perseguim l’excel·lència a l’hora de descobrir-les, de classificar-les i de fer-les perdurar. Vull agrair als tècnics i tècniques municipals, als col·legis professionals i a les entitats cíviques i socials la gran tasca que han fet. Al mateix temps, us convido a totes i a tots a fer les vostres aportacions al Pla Especial de Patrimoni, que és la base per establir un calendari concret al voltant de les inversions a realitzar. I us animo a gaudir d’aquests espais. Com he fet jo, també aquesta setmana, visitant el magatzem que guarda les joguines històriques de Lo Baratillo, un establiment emblemàtic de la ciutat que va tancar portes el 1979. Quin viatge a la infantesa tocar de nou aquells pianos de colors que van ser sempre parada obligada de cada passejada pel carrer Major! Com que sé que són records que compartim molts lleidatans, estem treballant per tal que aquesta col·lecció es quedi a casa, en un lloc digne, i torni a fer gaudir a grans i petits. Ja veieu que han estat dies de mirar enrere. Al cap i a la fi, és imprescindible fer-ho per tirar endavant.