L’esperit Magre

De la setmana que deixem enrere, em quedarà gravada la il·lusió i la profunda emoció que he vist als ulls dels fills de Jaume Magre, Jaume i Anna, en la presentació dels continguts d’aquest 2024 que li dediquem. No només ells van empassar saliva per contenir les llàgrimes. Ho vam fer tots i totes, especialment els qui vam conèixer el seu pare. Això sí, amb una mitja rialla, sabedors que la seva empremta és i serà inesborrable.

El Jaume el va descriure com un optimista atroç i ens va recordar com va definir-lo un altre mestre, Àngel Jové, en una coberta del Ressò de Ponent “La força del Magre: oli en un llum 5, sucre candi 5=10”. Compartim el vostre orgull per haver tingut a prop una persona sensible, de mirada llarga. Jaume i Anna, ens comprometem amb vosaltres i amb la vostra mare a esforçar-nos per estar a l’alçada i contribuir perquè Jaume Magre sigui etern. Gràcies per confiar, per obrir-nos les portes de casa vostra i dels vostres records.Fa 100 anys del naixement i 25 de la mort de qui va ser el primer regidor de Cultura de la Paeria democràtica. Però no només això. Magre va ser un home de consens, un visionari capaç de dissenyar el futur posant la llavor, juntament amb Josep Vallverdú i amb la complicitat de l’alcalde Siurana, dels premis literaris que encara marquen el nostre calendari. La seva clarividència permet que avui dia comptem amb la formació de l’Escola d’Art Municipal, l’Aula de Teatre i un Conservatori renovat. L’Alliance Française, la Petite Galerie, l’Escola Espiga.. impossible quantificar i qualificar el llegat d’un servidor públic sense límits. Per això, també agraïm la tasca de Juan Cal, encarregat de comissariar les activitats del Centenari Magre, i de l’equip que s’ha conjurat per aconseguir que sigui el principi d’una revolta, d’un nou inici reflexionat i acordat. Convido tothom a col·laborar, a participar, a proposar iniciatives que difonguin i ampliïn aquest debat de ciutat. Recuperarem l’ànima de les converses a la Seu Vella que rememorava fa poc l’amic Vallverdú, per esperonar, per incentivar i per agafar, col·lectivament, una nova embranzida. És clau preservar l’herència dels grans personatges que ens regala la història. Hem d’explicar Jaume Magre a les noves generacions i fer-los veure què suposa encara ara per a Lleida. Com a transformador que va ser, estic convençut que compartiria la incorporació de les noves formes de cultura per integrar la joventut en les nostres accions, per parlar el seu llenguatge. Formar públic cultural era una de les seves obsessions. De fet, vaig ser-ne testimoni. Era un cadellet quan el vaig conèixer perquè va demanar veure’m. Juntament amb altres companys, m’havia embolicat a crear una comissió de cultura a la facultat de Dret. Estava sorprès i engrescat pel fet que, enmig dels estudis de lleis, un grup de joves manifestés interès per les arts. I em va ajudar llavors i sempre.Per tot plegat, entomem el repte, Jaume. Ens comprometem a continuar la teva tasca mirant endavant, amb voluntat de transcendir però girant, de tant en tant, la vista enrere per preguntar-nos què faries i com ho faries. Arrenquem el Centenari Magre guiats i empesos per la teva essència, per l’esperit Magre.