SEGRE
El Morera ja és vostre

El Morera ja és vostre - FÈLIX LARROSA PIQUÉ

Creat:

Actualitzat:

Nervis. Tots els ulls dirigits a l’entrada. La rambla de Ferran és plena de gent esperant. Sense voler, a dins, es fa el silenci. Les dotze i tres minuts. Obrim portes. Ara sí: benvingut Morera, Lleida t’abraça! Si us digués que aquest és un cap de setmana històric, no us enganyaria.

Però sabeu que m’agrada mirar endavant i, per això, us asseguro que encetem una història, que no és qüestió d’una o de dues jornades perquè el Museu d’Art Modern i Contemporani marca un camí de futur. L’alegria dels i les artistes, de totes les persones que d’alguna manera hi col·laboren, la impaciència de totes i tots vosaltres per entrar-hi, demostra que comença una etapa, que és l’inici d’un esclat. Per la cultura en particular i per la ciutat en general. Perquè el Morera serà el detonant d’una nova rambla de Ferran, d’una nova manera de conèixer-nos, de trobar-nos, d’entendre’ns. No sabeu la il·lusió que em fa. O potser sí, perquè la compartim. Lleida recupera l’orgull de ser capital. Una capital que ha impulsat un projecte gegantí.La primera exposició del nou Morera, amb 470 obres, parla d’arrels i d’horitzons. I el títol no podria ser més encertat. Les arrels són la part fonda, la més antiga, la que ens sustenta i ens fa ser com som. Però és alçant el cap que divisem els horitzons, que són esperances i projectes, són somnis i promeses. Com diu Jesús Navarro, el director del Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, l’última obra de la col·lecció data d’abans-d’ahir. I això ha de ser vàlid es digui quan es digui. A ell i a tot l’equip del Morera, els agraeixo especialment la persistència, la dedicació, l’empenta i la delicadesa que han demostrat tots aquests anys de nomadisme. Felicitats, us mereixeu aquest equipament i totes les abraçades que heu rebut i que rebreu. Perquè, abans de comptar amb casa pròpia i feta a mida al número 13 de la rambla de Ferran, el Museu Morera ha voltat durant més d’un segle i n’ha vist de tots colors. Del Mercat de Sant Lluís on es va inaugurar per les Festes de Maig del 1917, va marxar, primer, a l’antic Hospital de Santa Maria, per fer maletes després i instal·lar-se al Convent del Roser i al Casino Principal. La mudança d’ara és la definitiva. Per això, m’ha emocionat especialment que m’acompanyessin, aquest dissabte d’estrena, els alcaldes que m’han precedit, Siurana, Ros i Pueyo, per gaudir d’un espai clar i diàfan, llar digna per a les 5.000 peces que formen ja la col·lecció i que expliquen el relat del nostre territori. El nou Morera és una cruïlla, un punt de trobada de dos vides mogudes i interessants. Perquè si el museu té una trajectòria llarga, l’edifici no es queda curt. L’enhorabona també a Jaume Terés, l’arquitecte municipal que ha dissenyat la transformació i ha estat al peu del canó durant les obres. Qui coneix el passat d’aquest immoble, es queda amb la boca oberta quan hi entra ara. Veient-lo, cal fer un esforç per recordar aquelles sales de vistes fosques on se celebraven els judicis. A l’antiga audiència s’hi van jutjar casos sonats. Per on voltaven detinguts, advocats, fiscals i jutges, ara passegem nosaltres mentre observem i ens observen algunes de les creacions més destacades dels nostres artistes més valorats. Recorrent al tòpic, si les parets parlessin, les del nou Morera tindrien molt per explicar. Però deixem-nos estar d’històries i entreu-hi. I, un cop hi hagueu entrat, torneu-hi. Us hi rebrà tant talent acumulat que resulta impossible repassar-lo sense deixar-se ningú. En definitiva, us hi espera la cultura, la nostra cultura, la que ens fa ferms, lliures i únics. Descobriu el Morera, és vostre.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking