A mig camí de l’infinit

“Sota els xiprers de verd negrós ombratge, l’àngel que diu amb misteriós llenguatge: «Si et deleix l’infinit.. aquí hi és tot»”. Més de 100 anys després, els savis i solemnes versos de Magí Morera encara descriuen el que sentim “camí del cementiri”. Un fragment del seu poema presideix des d’aquesta setmana la tomba d’aquest lleidatà il·lustre, que hem homenatjat amb motiu de Tots Sants. Fa referència, ja ho heu vist, a l’infinit, un concepte que apareix també al final dels versos que va dedicar a la Seu Vella i que trobem just abans de pujar les escales del campanar: “I amunt, amunt, Ja ets dalt? Ara, esperit, si et sents d’àliga el cor, pren revolada, que ja ets a mig camí de l’infinit!”.

Explicar sentiments no és mai fàcil. Menys encara, si parlem de la mort. Aquests dies de visita i de record ens enfronten a la dura realitat del final de la vida. Però ens conviden també a sentir-nos orgulloses i orgullosos de les persones que ens han precedit i ens animen a mirar endavant amb la força de la seva memòria. Els devem el futur per mantenir-los presents per sempre. La diada de Tots Sants pren enguany un caràcter especial tenint en compte el que està passant ben a prop, al País Valencià, a Castella-la Manxa, a Múrcia i Andalusia. Com a alcalde de Lleida, en nom de tota la corporació municipal i en representació dels lleidatans i les lleidatanes, he transmès el nostre condol profund per les víctimes de la Dana, que ha provocat efectes devastadors. També, el nostre afecte i solidaritat a totes les persones que, d’una manera o altra, s’han vist afectades pel pas del temporal. Des de l’Ajuntament de Lleida ens posem a disposició de les autoritats, alcaldes i alcaldesses, entitats, veïns i veïnes dels pobles i ciutats perjudicades. La solidaritat és un dels grans valors de la nostra societat, del nostre país i, especialment en moments com aquest, ens hem de situar a la vora dels que més ho necessiten. Ens oferim, per tant, a col·laborar en tot el que estigui al nostre abast. Posem en valor, també, la tasca de tots els cossos de seguretat, d’emergències i de protecció civil que aquests dies estan salvaguardant la vida de les persones. No podem posar-nos a la pell dels que estan vivint aquesta tragèdia, però la sentim propera, ens sentim properes i propers al seu patiment. D’una manera o d’una altra, totes i tots hem experimentat pèrdues i aprenem o mirem d’aprendre cada dia a sobreposar-nos i continuar empenyent. No vull acabar aquest escrit sense honorar un servidor públic sense fissures. Aquesta setmana ens ha deixat, inesperadament, Enric Vicente. Va exercir com a interventor i gerent de la Paeria, sempre des de l’excel·lència i la vocació de fer el millor per Lleida. Bona gent i gran professional, sempre tenia idees per avançar. Recordo especialment les propostes que em va plantejar sobre els possibles usos futurs de l’estació d’autobusos de Saracíbar. Amb la seva mort, els que el vam conèixer perdem un excel·lent company i la ciutat acomiada un home entregat al progrés de la nostra capital. Vull traslladar, un cop més, el meu afecte a la seva família i a les seves amistats. L’enyorarem. De fet, aquest sentiment, el de l’enyor, és habitual aquests dies. Totes i tots tenim buits difícils o impossibles d’omplir. Aprofitem-los per carregar forces i refermar el compromís amb el que ha de venir. Sentim-nos afortunades i afortunats de les persones que hem estimat i que hem conegut. Preservem la seva empremta, que ens ha d’impulsar a tirar endavant amb esperances renovades, honorant el que hem viscut i avançant per arribar lluny o, com diu el poeta, “a mig camí de l’infinit”.