Del riu a la Seu Vella

Gràcies. No puc començar aquest article d’una altra manera després de veure l’abraçada col·lectiva que ha estat el pícnic d’aquest cap de setmana a la canalització. Gràcies per implicar-vos, per demostrar que, com nosaltres, poseu Lleida al davant. Gràcies per creure i agafar la mà que us estenem amb l’organització d’activitats.

Gràcies per la vostra força, que ens impulsa a treballar amb ambició. Perquè aquesta festa a la vora del Segre va més enllà d’una simple acció. És posar en valor el que som i el que fem. És reconèixer la tasca de totes les persones que produeixen, investiguen, elaboren i cuinen els aliments de qualitat que Lleida, amb l’Horta al capdavant, ofereix al món. És una gran carta de presentació com a segona capital de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025.

Tot plegat –i no és casual– ha tingut lloc al riu, un dels cors que fan bategar Lleida. Allà, a la llera del Segre, en circumstàncies molt diferents, va néixer, com ens recordava la Fecoll, el nostre Aplec del Caragol. Llavors el riu era encara un element de separació física però va convertir-se en un punt de trobada. Ara, amb el pas dels anys i els avenços en infraestructures, és la connexió dels barris històrics amb els de nova creació i en expansió. Ha estat emocionant recuperar-lo com a zona d’esbarjo, amb el Garrotín com a fil musical, amb colles d’amics, famílies i canalla corrent sobre les grans estovalles de quadres que han cobert la gespa.

Vull agrair a tot l’equip de Lleida Turisme, als departaments d’Agricultura i Empresa de la Generalitat i a les persones que hi han treballat batallant contra el vent, la feina ben feta i la il·lusió dipositada en l’organització del pícnic, que reforça el paper de la marca Lleida. De fet, és una de les moltes activitats que ens agradaria consolidar en el calendari gastronòmic i també lúdic en un espai natural identitari que volem impulsar com a punt de retrobament. Si us hi acosteu, si us hi sentiu còmodes i participeu en els actes que s’hi organitzen, hem de tenir-ho en compte. Aquesta és la vocació amb què treballem el procés participatiu per imaginar les Platges de Lleida, amb l’objectiu de definir els possibles nous usos de la llera del Segre. El riu és patrimoni de Lleida.

Com ho són els conjunts paisatgístics i arquitectònics repartits per la ciutat, que tenen una potencialitat enorme. Aquesta setmana, n’hem visitat alguns amb el director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, per plantejar la col·laboració amb la Generalitat en la recuperació d’edificis històrics per a usos culturals, cívics, socials i econòmics. Per posar-los, al cap i a la fi, a disposició de la ciutadania. Hem vist com al turó de la Seu Vella segueixen a bon ritme les obres del baluard de la Llengua de la Serp. A més, està a punt d’iniciar-se la segona fase dels treballs a les cobertes del claustre, una actuació finançada pel Govern d’Espanya que contempla la restauració de les teulades de les ales que donen a la plaça dels Apòstols i sobre la Canonja. Es farà conservant l’aspecte original, gràcies a la feina prèvia realitzada pels arquitectes, que han recopilat imatges amb dron per dissenyar models 3D amb total precisió. Amb les operacions d’enguany encarrilades, estem centrats a concretar-ne de noves en espais emblemàtics com les termes romanes de Cardenal Remolins, l’antiga farinera La Meta, el xalet noucentista dels Camps Elisis, l’antic convent de Santa Teresa o l’església de Sant Martí. El valor històric i emocional de tot plegat explica Lleida, ens defineix a nosaltres.

Patrimoni cultural i natural, gastronomia i talent certifiquen que Lleida és una capital emergent. Tant les empremtes del passat com els atractius i les oportunitats del present i del futur són grans al·licients, no només per oferir la ciutat a les persones que ens visiten, també per als qui la sentim nostra i podem redescobrir-la a poc a poc, tot passejant. Us convido a fer-ho, m’agradarà saludar-vos.