Classisme sobre rodes

Només van amb bicicleta els ciutadans dels països més rics i els dels més pobres. Als països més rics i, sobretot, més civilitzats i conscients de la degradació del planeta, tenen clara consciència que cal reduir els nivells de contaminació, i també que cal fer esport per mantenir la salut. Aquests són Holanda, Alemanya i Bèlgica, on moltes persones empren la bicicleta com a vehicle habitual per als desplaçaments quotidians. És font de salut, i no contamina ni embruta l’entorn. Podríem dir que, rics com són i podent anar amb el cotxe (i no pas qualsevol, atès el seu nivell de renda) decideixen anar amb bicicleta per una qüestió de valors. No necessiten treure el cotxe –vaca sagrada d’avui dia– per tal de mostrar el seu estatus, que donen per suposat. El seu ecologisme i sostenibilisme són conviccions i no pas obligacions. Els altres que empren la bicicleta són els més pobres. Hi ha molts països on, a causa del nivell de renda, i/o de desenvolupament, a la majoria no li és possible adquirir un vehicle de motor. Així l’Índia, la Xina, la major part d’Àfrica, etc. De manera que la bicicleta resulta un mitjà de transport accessible, barat i eficaç, a més d’eficient i fàcil de mantenir. Amb tot, el somni dels habitants d’aquests països no és altre que tenir els símbols d’estatus d’aquells que, teòricament, estan millor. I el més important i visible signe d’estatus és el cotxe. Així, si van amb bicicleta no és pas perquè no vulguin sinó perquè no tenen o poden disposar d’una altra cosa. Ecologisme per obligació.

Entre nosaltres es donen simultàniament els dos contextos. Ni som cap de ratolí ni cua de lleó. Massa pobres com per fer com els rics i massa rics per fer com els pobres. De manera que anar amb cotxe és encara un signe d’estatus i anar amb bicicleta és signe d’ésser un desgraciat. Entre nosaltres qui va amb bicicleta? Quatre convençuts, és clar. I la canalla, fins que no els compren una moto i més endavant el cotxe. Però, qui més? Els immigrants que treballen a l’horta i que no es poden permetre un cotxe. Per això, com em deia ahir una amiga que va en bici arreu, els conductors menyspreen els ciclistes. Sí, fins que els embussos i la contaminació i, esperem que també, la consciència, ens obliguin a pedalar a tots.