L’envestida de Rajoy

Per què la tragèdia d’Antígona és també la nostra? Qui no s’ha trobat mai en una situació en què ha hagut de triar entre dues fidelitats contraposades, entre dues preferències, entre dos amos o entre dues legalitats? Antígona ha d’escollir entre sepultar el cadàver de son germà Polinices, com mana la llei no escrita de l’amor, o deixar-lo insepult al camp de batalla i a mercè de les bèsties, tal com ha ordenat Creont, nou governant de Tebas.Antígona segueix el dictat del seu cor i ret els honors fúnebres al seu germà. Quan és detinguda, Creont li pregunta: “-Coneixies l’edicte que castigava amb pena de mort el que tu has fet? Prou que el coneixia, respon ella. -I doncs, com t’has atrevit a passar per damunt de la llei?” La resposta ja la sabem. Antígona desobeeix Creont perquè obeeix una llei més alta, una llei no escrita però imperible. Com Antígona, Carme Forcadell ha estat acusada de desobeir amb plena consciència la llei espanyola. La querella que li han posat diu que “Se ha negado abiertamente a dar el debido cumplimiento a una resolución judicial emanada del máximo intérprete de la Constitución (el TC)”. Carme Forcadell, permetent que es votessin al Parlament les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, desobeïa el TC però, en canvi, obeïa el Parlament i el poble de Catalunya. Es tracta d’un dilema moral, d’un conflicte de lleialtats? En realitat, no. Com Antígona, Forcadell ha triat obeir la legitimitat emanada de les urnes catalanes i no la legalitat corrompuda del TC, presidit per un lacai del PP. I, com Antígona, és perseguida i previsiblement sancionada. Avui, al congrés, envestiran Rajoy, amo tant del lacai com del botxí. El verb envestir no és pas gens forçat, car aquesta “España de charanga y pandereta, cerrado y sacristía, devota de Frascuelo [un torero de l’època] y de María, de espíritu burlón y de alma quieta” que deia

Machado

al seu poema El mañana efímero, fa honor al seu estil. Aquest consisteix a enganyar i mentir, resar però no actuar, estrènyer sense sostenir. Paraules del poeta: “España inferior que ora y bosteza, que ora y que embiste, cuando se digna usar la cabeza”. Ja us podeu posar darrere la barrera, l’envestit serà avui qui ens envesteixi.