Complicitat sense amistat

A l’enterrament de la Rita, la família no hi volia cap polític ni cap representant institucional. “Només amics”, van dir. La cúpula del PP valencià ho va entendre literalment i no hi va anar. Tanmateix, Rajoy, Cospedal i Villalobos sí que ho van fer. “Com a president del PP i com a amic”, va assegurar el primer. Sí, el mateix Rajoy que, properes les eleccions gallegues i la seva investidura, i per no envescar-se encara més amb el podrimener valencià, va fer dimitir Barberá. Així podria dir, quan aquesta fos davant del tribunal i a les portes de la presó, que “no se ha condenado a ningún miembro del partido”. Ara diu, amb plena consciència de la seva immensa hipocresia, que hom l’ha acusat sense que hagués estat jutjada i condemnada. Els familiars de l’exalcaldessa, per boca del seu cunyat, han dit que “ha mort de pena i en aquesta pena la fonamental aportació l’han feta els seus”. Quins seus? Els amics Rajoy i companyia? Ca! Eren amics, realment? Hi ha amistat entre els malfactors quan planifiquen i s’organitzen per delinquir? El que hi ha és entesa, sintonia i comunitat d’interessos. Però no són amics: són còmplices. Potser a la Barberá li va faltar un SMS com el que va rebre Bárcenas. S’ho imaginen? “Rita, sé fuerte”... Però és improbable. Era massa arriscat després que es fes públic el primer. I, al capdavall, la regla d’or entre malfactors és l’omertà, la llei del silenci, pròpia de la màfia. Silenci pagat amb or, amb l’or del sou del Senat espanyol. L’Oxford English Dictionary acaba d’incloure el terme post-truth al seu web, OxfordDictionaries.com, i ja l’imprimiran en la propera edició en paper. El terme, que es pot traduir literalment per postveritat, designa la devaluació de la veritat a la nostra època i, especialment, la pràctica dels polítics i dels mitjans de comunicació d’alterar els noms de les coses, de crear imatges falses del món, de mentir, ocultar i tergiversar els fets, inventar-ne d’inexistents i negar els que tenim a la vista. Vaja, el que s’ha fet sempre arreu, només que, potser sí, ara ha assolit, tant a Amèrica amb Trump, a Anglaterra amb el

Brexit

i a la península amb la metàstasi política de Rajoy, uns nivells de desvergonyiment mai no vistos. Aquesta és l’única veritat de les seves mentides.