Consells tinc

Hi ha persones que em demanen consell. Puc donar, però, bons consells? No ho pregunto pas perquè sí. Duc els meus afers amb l’habilitat i l’atenció constant d’un nen de tres anys. Oscil·lo fàcilment de l’entusiasme al disgust. Modifico la meva manera de procedir en qüestions importants amb la mateixa freqüència que una joveneta es canvia de roba. Avui sóc aquí i demà sóc allà, no solament des del punt de vista de l’espai, sinó també del temps, que em porta a pensar en el passat que ja no aprofita i en el futur que encara no ha arribat: hi sóc de cos present però de ment absent. En lloc de dedicar-me a una sola cosa, intento jugar amb sis alhora, i no garanteixo acabar-ne cap a temps o correctament. No sé ni puc planificar res a llarg termini, perquè tampoc no seria capaç de seguir cap full de ruta, quan condueixo, sort tinc que el navegador dóna una sola instrucció cada vegada. Al matí, després d’esmorzar, sóc optimista. Al vespre el pessimisme m’aclapara. Derrotat dijous, divendres em mostro victoriós. Com que sóc dispers i em costa concentrar-me en res, de vegades passo per savi despistat. A més, com que he fumat molts anys i tinc la veu ronca, i poc pèl a la clepsa, puc semblar un individu discret, madur, entenimentat i profund. Per tot plegat, moltes persones –qui sap si tan superficials com jo mateix– no s’adonen que, en realitat, sóc xerraire, limitat, poc seriós i variable com el penell d’un campanar. Amb tot i això, hi ha gent, i encara d’edats diverses, cosa que ho fa més sorprenent, que em demana consell. Quan es produeix aquest miracle, em centro i durant un quart d’hora puc fer passar Salomó per un aprenent. M’assec a la cadira, em poso la pipa amb què solia fumar a la boca, plego les mans sota la barbeta i, amb un posat senatorial i un punt d’impostació a la veu, com de personalitat de primera divisió, obro la boca i dic: “Bé, he de dir que jo, en la teva situació...”, mentre en el meu interior bullo de satisfacció i autocomplaença.

Ja veuen, en realitat no sóc més que un perfecte exemplar de la dita segons la qual per treure profit d’un bon consell cal més saviesa que per donar-lo. Així doncs, dono consells, i gratis a més a més, però no proporciono mai la saviesa per aprofitar-los. No la tinc pas.