‘Corruptio optimi, pessima’

Durant l’antiga República romana, els corruptes rebien un càstig exemplar: els arrancaven el nas, els posaven en un sac i els llençaven al mar. La paraula corrupció ve del llatí corruptio. Té el significat directe d’alteració d’una substància per putrefacció, i un de metafòric: degradació dels costums, modificació o desnaturalització d’una pràctica, una cosa o persona. Els romans, doncs, castigaven els funcionaris que s’havien deixat subornar amb diners o favors per a ells o per als seus familiars, i també aquells que, coneixent la llei i tenint l’obligació d’aplicar-la, com els jutges i magistrats electes, la incomplien amb plena consciència, cometent prevaricació.

La frase del títol, però, té un sentit més ampli. Significa “la corrupció dels millors és la pitjor”. Inevitablement, la frase ens fa pensar en els governants que tenim, posem per cas, a España i ara, des d’ahir, als Estats Units, on dos manifestos incompetents i, cadascun a la seva manera, corruptes, governen milions de persones. Un corrupte situat a l’esgraó més baix del poder polític, econòmic, religiós o educatiu no fa gaire mal, fora del seu reduït abast. En canvi, l’individu situat al cim fa estralls que afecten tothom. A la primera democràcia que va existir ja es va observar aquest perill. Així fou que Plató, autor de la primera utopia que registra la història, cregué que el problema de l’estat es resolia amb una encertada elecció del governant. Aleshores no hi havia separació de poders –ara no gaire, tampoc– i els executius feien les lleis al seu gust. Si qui manava no coneixia altra justícia que les seves preferències privades o corporatives, la justícia desapareixia. Per això Plató va dir que havien de governar els filòsofs, els més savis, coneixedors de la justícia en si mateixa, els únics que, amb tot el dret, podien ser anomenats els millors. Però precisament per això mateix, si mai es corrompien, la seva saviesa, mal dirigida, faria el major mal. Què fa que, entre nosaltres, els millors no vulguin prendre sobre si l’enorme responsabilitat del poder i només els pitjors es barallin per ell? No tenim, també, els ciutadans bona part de culpa a desinteressar-nos del govern, permetent que aquest sigui ocupat per les persones més interessades?