La justícia és una riota

L

a situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que “la justicia es un cachondeo” en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener. Ara la fetor és ja insuportable per a tothom. Tenim fiscals que fan d’advocats defensors, com el del cas Nóos, que excusen princeses ignorants casades amb lladres i estafadors. Tenim també aquests mateixos estafadors i els seus còmplices, jutjats i condemnats a anys de presó, lliures sense fiança. Tenim fiscals, com els que empaitaven la corrupció pepera a Múrcia, destituïts, que no premiats (ep, dit per ells mateixos) per intentar fer bé la seva feina. Tenim polítics de partit que fan de jutges del Tribunal Constitucional, com el seu mateix president, que han de jutjar afers en els quals també són part. Tenim un cap d’oficina antifrau (ara ja ex) de Catalunya que, cometent frau de llei, conspira amb un ministre de l’Interior per cometre delictes; i al mateix ministre (ara també ja ex però recol·locat) ordenant a policies cometre delictes a fi de perseguir els seus enemics polítics, mentre, és clar, el fiscal general troba que no hi ha raó per perseguir cap de les dues coses. Alhora, la mateixa fiscalia troba que cal castigar les intencions de la mesa del Parlament però no les accions. El que compta, és clar, no és cometre el delicte (signar el document que permet la votació de la cambra sobre el referèndum d’independència) sinó fer-ho amb la intenció de votar que sí. De res serveix que Nuet digui que no es va equivocar, que no el van enganyar, que quan signava sabia el que es feia. Res, el que compta és que –presumptament– no ho feia amb “nefanda intención separatista”.

Ja ho veuen, Pedro Pacheco tenia raó: “La justicia es un cachondeo”.