De res, massa

Afirmar que la recepta de la felicitat consisteix a viure amb moderació sembla contrari al sentit comú. En efecte, actualment la moda social és l’ètica de l’excés –i no em refereixo a una moral de l’excés sinó a una ètica, una manera o model de fer. Aquesta moda consisteix a empaitar vivències emocionalment intenses, de gratificació immediata i de contínua novetat. Com si la sensibilitat ja no pogués estimular-se sinó amb el nou i punyent. Si estem atents al vocabulari habitual, el de la vida quotidiana, veurem que manifesta una clara preferència per les emocions fortes en detriment de les més tranquil·les i assossegades. Velocitat, conductes de risc (puenting i similars), flirteig amb el perill, són descrits com els “top emocionals” que fan que la vida valgui la pena. En la mateixa línia es pot dir també que, entre els adolescents, la ingesta de determinades substàncies, com l’alcohol o altres estimulants, representa un dels exponents d’aquest tipus de conducta que està entre la novetat, el risc i el desafiament. Arreu, els anuncis proclamen que els productes dels quals canten les lloances proporcionaran “intenses sensacions” als seus posseïdors, tant és que es tracti de cotxes com de perfums. El súmmum d’aquest ús abusiu era, fa temps, el del detergent domèstic KH7 que es presentava amb unes imatges molt estimulants, de caràcter sexual, com ja és costum. Mostrava un noi que no se’n sortia de fer la neteja. Aleshores una noia l’excitava sexualment per donar-li, quan el tenia a punt, una ampolla del producte! En un dels clips, l’escena final mostrava la noia prement la palanca que fa sortir el producte amb un raig horitzontal de color blanc... I deixem per a la imaginació el significat de tot plegat. En qualsevol cas, la imatge i el sentit de l’anunci eren prou clars: usar aquest producte produeix aquelles sensacions intenses que són la sal i el pebre de la vida.

No negaré pas que la intensitat és un valor però tampoc que, en qualsevol càlcul assenyat, cal tenir en compte que de vegades és preferible la duració. En efecte: millor poc i molt temps que molt però molt poc temps. I, en cas de dubte, val la pena recordar aquella sentència escrita al frontispici del temple d’Apol·lo, a Delfos: “De res, massa”.