La criminalitat dels governants

Ahir es va projectar, a l’espai Orfeó de Lleida, el documental Las cloacas de Interior, un treball d’investigació sobre les maniobres ocultes del Ministerio del Interior contra el procés sobiranista. No tracta només dels draps bruts d’un ministeri corcat per la incompetència i per la corrupció, per bé que el títol ho faci creure. Cloaca, en castellà, no és només el desguàs per on s’escola l’aigua bruta, o la claveguera on van a parar tots els detritus, també és el final del tub digestiu dels ocells i altres animals, per on surt, literalment, la merda.

El documental mostra la fondària de la criminalitat governamental, que no té per origen el darrer govern. Recorden la frase “el estado de derecho también se defiende en las alcantarillas”? La va dir Felipe González, referint-se als assassinats comesos pels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación ). Ho tenia tan clar com més tard Rajoy i Fernández-Díaz. L’Estat –jo no diria l’Estat de dret, perquè això seria una altra cosa– té les seves raons, les anomenades raons d’Estat, ocultes i no divulgables, que justifiquen tots els crims, que permeten saltar-se les pròpies lleis o posar-se pel damunt d’elles, i que trenquen amb el principi democràtic que equipara legalitat i Estat.

La criminalitat dels governants té una segona dimensió, que no és més que l’altra cara de la moneda de la primera ja descrita. En la seva formulació sembla una paradoxa: es tracta de la “legalitat com a ideologia”. És molt més que una forma de santificació de la llei o que una caricatura de la legalitat com a valor. Es tracta de posar la legalitat al servei exclusiu d’una opció política, convertint-la exclusivament en l’extensió d’un poder amb interessos concrets. Significa també anomenar il·legal tot el que fa l’adversari polític, fent entrar la política en un altre terreny. Franco hi tenia la mà trencada: la Ley de responsabilidades políticas, de 1939, convertia en il·legal tota la legalitat republicana. Ara, els hereus polítics d’aquell colpista intenten, al seu torn, la criminalització de la dissidència i de la independència política més potents amb què s’ha trobat la desraó d’Estat des de 1936. Per quina raó, si no, diria Albiol que a Catalunya s’està preparant un “cop d’Estat polític”?