La llei dels corruptes

El sistema está tan corrupto que expulsa a los decentes”. Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental Las cloacas de Interior, emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seus caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. La frase, de fet, és una adaptació d’una conversa real entre Thoreau i Ralph Waldo Emerson. Thoreau, el 23 de juliol de 1846, estava a la presó de Concord (Massachussets) perquè es negava a pagar impostos des de 1842 a un estat que feia la guerra i tenia per legal l’esclavitud. Emerson va entrar a la presó del comtat a visitar-lo i li va etzibar: “Però home de Déu, què feu vós aquí dins?”, i Thoreau li va respondre: “I què feu vós aquí fora?”

L’examen de filosofia de la Selectivitat francesa és un test molt seriós. L’estudiant que vol accedir a la universitat ha de redactar, en quatre hores, un assaig filosòfic de collita pròpia, elaborat a partir de tot l’après durant el curs. És una autèntica prova de maduresa intel·lectual, i jo diria que també humana, social i política. La pregunta d’enguany ha estat: “Tot el que tinc dret a fer és just?” Parin atenció, no és tema banal. Fins al 1898 a Espanya un ciutadà blanc tenia dret a posseir esclaus negres. Era just, però? Durant la dictadura franquista els marits tenien dret a pegar les seves esposes, els policies a torturar els detinguts, i el Caudillo a dictar sentències de mort contra innocents...

Entre Millo, que ha dit que l’Estat es reserva el dret a fer tot el que la llei li permeti (fins i tot allò injust, hem d’entendre, és clar. Com sempre, d’altra banda) i el fiscal Maza, que diu que caldrà estudiar si els voluntaris que col·laborin amb el referèndum incorren en delicte, tenim material de sobra per respondre la prova de filosofia francesa. En qualsevol cas, quant a mi, que seré un d’aquests voluntaris, la presó ja m’està bé; serà, com deia Thoreau, el lloc que em correspon.