La zona grisa

Només dotze de cinc-cents van dir que no hi volien participar, només dotze! Es tractava d’un batalló compost de professionals diversos, massa grans per fer de soldats, que havien estat reclutats per fer de policies a la Polònia ocupada de l’any 1942. Les seves primeres tasques van ser custodiar jueus i fer-los pujar als trens que els durien als camps de concentració. Però a Józefów van passar de vigilants a executors: van rebre l’ordre d’afusellar 1.500 jueus, homes, dones i criatures. El comandant, Wilhelm Trapp, un policia professional de 53 anys, conscient del caràcter extraordinari de la missió i del fet que no formava part de les atribucions de la policia, va dir-los que podien demanar ser eximits de la tasca sense que això fos considerat un acte de desobediència. Només dotze van fer un pas endavant.

Com és possible, ens preguntem, que 488 homes estiguessin disposats a afusellar –rebent ordres, és clar– persones innocents? Sí, és clar, havien sentit la propaganda nazi que deia que els jueus eren de raça inferior, que havien de ser tractats com a enemics, i que els enemics també mataven alemanys, dones i nens, amb els seus bombardeigs..., però això no explica la seva disposició a l’assassinat a sang freda.

Dos-cents deu d’aquells homes van ser entrevistats, acabada la guerra, per l’Oficina Central d’Administració de Justícia alemanya, que revisava els crims de guerra contra civils. Molts es justificaven: “Encara que jo no hagués participat, els jueus no haurien escapat al seu destí”; “Ens havien dit que els havíem de tractar com a enemics”... Un, que va demanar ser rellevat un cop començades les rondes d’afusellaments, va dir: “Si em pregunta per què vaig disparar amb els altres al principi, he de confessar que ningú no vol passar per covard”, com si el fet de fer un pas endavant aquell dematí a Józefów signifiqués que hom era massa feble. Un altre, que va participar en els afusellaments fins al final però que, a diferència del seu company, sí entenia què era tenir coratge de debò, va admetre: “Vaig ser covard”. I ara, pregunti’s vostè: Qui era més covard? Qui obeïa ordres fins al final, convertint-se en un homicida, o qui es negava a fer-ho, per bé que això signifiqués passar per gallina davant dels companys?