No me’ls toqueu, els Mossos!

Com que els Mossos d’Esquadra, malgrat estar mancats d’efectius i d’informació rellevant per fer la seva feina, ho han fet tan bé que han passat la mà per la cara als cossos de seguretat de l’estat i el seu govern, ara hom tracta de desacreditar-los com sigui. La Brunete mediàtica, que no descansa ni quan vetllem els morts, s’encarrega de donar veu a les clavegueres de l’estat. Així, si un sol mosso va matar quatre terroristes és perquè era un exlegionari, diuen. En altre cas, els mossos, per defecte, són independentistes. Si els mossos no van evitar l’atemptat és perquè no tenien la saviesa de la Policia Nacional ni la de la Guàrdia Civil; no hi fa res que, en un gest increïble de cinisme, la SUP i l’AUGC (els cossos policials de l’estat) facin un comunicat on, alhora que es queixen d’haver estat marginats de l’operació antiterrorista, confessen que no havien lliurat als Mossos una informació rellevantíssima sobre l’imam de Ripoll, que els hauria anat molt bé per, eventualment, evitar els atemptats. Com es pot retreure a algú quelcom que hauria pogut fer diferent només si hagués tingut una precisa informació que tu li has ocultat? No estic especulant a rajaploma sobre suposicions o opinions expressades, sinó sobre documents escrits i signats (com ara el comunicat de la SUP i l’AUGC) i sobre declaracions fetes públicament, com les de la vicepresidenta del govern i del ministre de Justícia espanyol. La primera, mentint descaradament sobre les presumptes normes d’EUROPOL que no permetrien als Mossos accedir a la informació antiterrorista internacional (mentre que sí ho pot fer l’Ertzaintza, des que el PNV va aprovar el pressupost del PP). I el segon dient, ara sí, que no volen permetre que els Mossos tinguin aquest fil directe amb l’organització policial internacional. Les dues declaracions es contradiuen en les paraules però no en la intenció. En efecte, EUROPOL no diu qui ha de tenir-hi fil directe: ho deixa a criteri dels estats. Així doncs, que l’estat espanyol obligui els Mossos a pidolar informació (que després els nega) és una decisió política que, com s’ha vist, té un preu de sang. No cal dir, oi, que hi ha una conspiració contra Catalunya i ara contra els Mossos? Apa, “Bueno, pues molt bé. Pues adiós”.