No ens prendran la democràcia

Si has de passar per un bosc, a la nit, i vas sol, tens por. Si aneu deu, ja no tens tanta por. Si aneu cent, ja no tens gens de por. Si aneu mil, qui hauria de tenir por és el bosc...”, són paraules recents de Josep Maria Terricabras, filòsof i europarlamentari. Resumeixen metafòricament la nostra situació. Allà on l’estat ha volgut individualitzar el dolor, amb multes i persecució judicial, nosaltres hi posarem el nombre, no solament per la seva força, sinó també per la seva raó. Que la cosa va de fer-nos por, ho sabem fa dies. L’ordre de la fiscalia, finalment revocada, que preveia el precinte dels centres educatius “amb segells inviolables” és una metàfora d’una España que, al crit del fundador de la Legión, Millán-Astray, crida “¡Abajo la inteligencia, viva la muerte!”, al mateix temps que crida “¡A por ellos!”, mentre acomiada els guàrdies civils que han de venir a fer-nos la pell. El cert és que tot plegat fa pena: els temples de la cultura i de la intel·ligència, que de sempre acullen a les seves aules la funció cívica i participativa i on el futur del país ve a educar-se, han de ser tancats perquè hom no hi pugui exercir una de les expressions més genuïnes de la democràcia: el dret a votar. Però no hi haurà precinte que valgui davant de la marea de ciutadans lliures que, pacíficament, educadament, entrarem als patis d’escoles i instituts, també als centres cívics i de salut, a expressar la nostra opinió, que és també el nostre desig, sobre el futur del país. I hi anirem amb els nostres fills, com hem fet cada Diada, perquè participin de la festa ciutadana. I festa doble que serà, perquè, amb el vot, recordarem que un 1 d’octubre de fa només vuitanta-sis anys les dones espanyoles van poder votar per primera vegada. Ho féu possible la República, sí, però encara més la tenacitat i l’afany de justícia de Clara Campoamor. Treguin-se simbòlicament el barret, sisplau, davant d’aquesta dona.

Relaxin-se i demà vagin a votar. Votin el que vulguin, però no deixin que els prenguin la democràcia. I recordin les paraules de Guardiola: “Si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, i treballem sense retrets ni excuses, som un país imparable.” Els donaran força per ser davant les urnes abans que no arribi qui se les vol endur.