El crepuscle d’Espanya

No aguardar a ser Sol que se pone” és l’aforisme 110 de l’Oráculo Manual y Arte de Prudencia, escrit l’any 1647 per Baltasar Gracián. La sentència, breu i lapidària, és diàfana: cal deixar les coses abans que et deixin. No s’indica quan, però aquí la prudència té el seu lloc. Tothom va veure, posem per cas, que Guardiola féu prudentment quan va deixar el Barça, això és, en ple èxit, després de fer la feina de remuntar l’equip i abans que els resultats decaiguessin. La veritat fonamental és que tot el que puja baixa. Sabut això, tant en els assumptes personals i privats com en els públics, i especialment en els polítics, cal saber retirar-se a temps, fent un triomf del mateix marxar. A la vida, individus i pobles han de lluitar per allò que volen, per les coses i també per les persones. Cal treballar per aconseguir-les o fer-hi relació, cal fer-ho per conservar-les i també per no perdre-les quan aquesta eventualitat es presenta. Però aquí hi ha una diferència essencial entre coses o negocis i persones. A les darreres no se les pot conservar per la força, i encara menys, per la força conservar el seu respecte o el seu afecte. De fet, a les persones i als pobles només els conserves donant-los justament allò que esperes obtenir: afecte i respecte. Com diuen en espanyol: “Amor con amor se paga”, que ve a ser una versió pagana de la dita evangèlica, i ara regla d’or de la moral: “Fes als altres el que voldries que et fessin”.

És clar, doncs, que el poder que no en té altre que la força, té molt poc poder. I que, sense afecte, no es pot retenir una persona o un poble. Si fins i tot això darrer falla, i l’altre se’n vol anar, no s’ha d’esperar al darrer moment per deixar-lo anar, obligat per les circumstàncies. Com digué Gracián, hi ha poca dignitat en esperar a ser un Sol que es pon. D’España, temps ha, deien que tenia un imperi on no es ponia mai el Sol. Ben aviat, però, es va veure que només el sabia conservar a base de garrotades: amb elles pretenia obediència i fins i tot admiració i respecte. I totes tres perdia pels forats dels cops d’espasa i de les bales d’arcabús dels seus soldats. Ara és a punt de perdre la darrera colònia, amb la qual es tanca el cercle. De no pondre-s’hi el Sol a ser, justament, un Sol que es pon.