Antropologia de l'imbècil

Diuen que la intel·ligència és la capacitat més ben repartida que hi ha perquè ningú no es queixa de la que té. I tanmateix, el qualificatiu d’imbècil es fa servir arreu i sense restriccions. Però, què és un imbècil, en realitat? Els orígens del terme són llatins. Prové del fet d’afegir el prefix in a bacillus, que significa bastó. Així, literalment, imbècil significa sense bastó. I com que, ja des de l’antiguitat romana, els vells duien bastó, i alhora la vellesa anava associada a l’experiència i a la saviesa, els imbècils eren els que no en tenien, encara, de bastó (a banda del fet que no el necessitaven), i no disposaven de prou seny o vivències. Així, els imbècils eren els ignorants, els arrauxats, els esmaperduts. Un altre sentit, vigent encara, és el de debilitat mental, possible gràcies al fet de la debilitat física dels que, en canvi, per l’edat, tenen saviesa i fortalesa mental.

Una altra aproximació al terme, una mica més forçada, és el que posa l’accent en el bastó. En llatí, també, s’anomena fal·làcia ad baculum, és a dir, al bastó, aquell raonament que consisteix a treure una conclusió que recolza només en la violència o en l’amenaça d’exercir-la. Una cosa així com: “Si no calles, et fotré una garrotada” on l’únic argument que recolza la conclusió esperada: el silenci, és justament l’amenaça de la garrotada.

Mentrestant, i parlant de garrotades, el Senat espanyol ja ha tret la mangala, no pas per fer honor al seu nom –senat ve de senatus o consell dels ancians–, sinó per fer-ne befa i escarni. En realitat, vells són, i bastó tenen, però no pas el seny que se’ls suposa. El garrot, en forma d’article 155 –serà el de garrotades que donaran a cada independentista?– està ja aixecat damunt nostre. Tenien intenció de fer-lo caure damunt dels nostres caps tant si ens arronsàvem com si proclamàvem la República. Per cert, encara no ho he dit: Visca la República Catalana!

De res no servirà, doncs, que Donald Tusk, president del Consell Europeu, digués ahir: “Espero que el govern espanyol afavoreixi la força de l’argument i no l’argument de la força.” Ja sabem que l’España que té per líder Rajoy, per desgràcia, no vol sentir ni donar arguments; només coneix la força. Agafeu-vos fort, que vénen corbes!