Carta des de la presó

"En un estat que empresona injustament, el lloc de l’home just és la presó”, va escriure Thoreau. No sé si els nostres consellers i conselleres, els presidents d’ANC i d’Òmnium o la Presidenta del Parlament han tingut presents en algun moment aquestes sàvies paraules. Sí que estic segur, però, que les hi tenia Martin Luther King quan va escriure, fa 54 anys, un dels seus assaigs més cèlebres: Letter from Birminghan City jail (Carta des de la presó de Birminghan). Estava pres per haver participat en les manifestacions no autoritzades de Birminghan. Es tractava de marxes en defensa dels drets civils dels negres americans, que aleshores no podien exercir el dret al vot, no podien entrar a la majoria d’hotels, restaurants, teatres, piscines, escoles, universitats... reservats per a blancs en un context de segregació racial als estats del sud dels EUA.

Sembla mentida, però això passava fa quatre dies. Ningú no hauria dit mai que un negre nascut en aquella època (1961) hauria arribat mai a ser el 44 president del país racista. Però així ha estat, gràcies a les accions –il·legals, of course− protagonitzades pel pastor protestant que escrivia cartes des de la presó. En aquesta respon als capellans sacerdots d’Alabama –l’estat més segregacionista d’aleshores− que havien fet una declaració conjunta deplorant els actes de desobediència civil emprats per King i els lluitadors pels drets civils. King lamenta que els sacerdots declarin que estan d’acord amb els principis morals que guien les protestes i alhora no diguin res de les condicions d’opressió extrema que van donar lloc a aquelles manifestacions, això és: discriminació, tracte injust als tribunals, destrucció de domicilis i esglésies de negres provocats pels supremacistes blancs, atonyinaments per part de la policia... El que més greu li sap no és, doncs, el mal que fan els dolents, sinó la dolorosa indiferència dels bons.

Només avui totes les persones justes citades més amunt ja han passat més dies a la presó que Billy el niño, Ignacio González, Martín Villa, Rodrigo Rato, Rajoy i tota la resta de la trepa corrupta d’aquest partit que roba (o era governa) España des del poder. Tranquils, no passa res, en un estat corrupte, el lloc dels corruptes és el govern.