L'humor (els) fa mal

Si aquest dijous vàreu veure Polònia segur que vàreu pensar que TV3 o, si més no aquest programa, té els dies comptats si el cop de l’Estat a Catalunya segueix. I això és així perquè aquest programa fa certa la dita horaciana: “Quamquam ridentem dicere verum, quid vetat?” (“Què impedeix que, tot rient, diguem la veritat?”). Polònia diu –en broma, és clar– de Rajoy, que és un dropo; de Soraya, que és una serp malintencionada; d’Arrimadas, que no sap sumar i que és una mentidera compulsiva; del rei, que fa més nosa que servei; de la Policia Nacional espanyola, que té tantes tendències sàdiques com manca de professionalitat. Als hotelers de Múrcia els acusa de cinisme i de fomentar l’odi premiant la brutalitat. M’ha estranyat que no els acusés, a més, de suborn impropi a funcionaris, per això de regalar-los vacances pagades que se sumen als sous que cobren com a funcionaris.

Diuen que la funció de la sàtira i la paròdia és corregir aquells que en són víctimes. Una i altra els posen davant del mirall de les seves misèries i els fa sentir vergonya en veure’s exposats, així, a la mirada dels altres. La burla satírica fa que l’individu, que fins aleshores no era prou conscient de la incongruència, de l’estupidesa, del caràcter estrafet, banal o inútil de les seves accions o aparences, de cop i sobte s’adona que, a banda de pena, fa riure. El problema és quan la rigidesa del cor impedeix el burlat d’assumir el seu caràcter ridícul i corregir-se. És aleshores quan l’espectador aliè percep els sorprenents efectes que pot tenir un nas vermell de pallasso. Si un individu se’l posa i tot seguit es col·loca, ben a prop i en actitud seriosa, al costat d’un Policia Nacional o d’un Guàrdia Civil que fa guàrdia armat amb una metralleta, pot ser que aquest interpreti la poc submisa actitud del ciutadà com un acte de desacatament, burla, manca de respecte, menyspreu i fins i tot odi. Degudament afinada pel fiscal, l’acció es converteix en un “delicte d’odi”, susceptible de ser condemnada als tribunals pels lacais de l’estat.

Ara, l’efecte més important de la sàtira i la paròdia no obra sobre els ridiculitzats que, ja ho hem dit, tenen el cor molt dur. Obra sobre els que riem: ens lleva el respecte i ens fa desaparèixer la por.