Mirallet, mirallet...

De Pedro Sánchez alguns diaris europeus no han sabut dir res millor que el fet que és alt i ben plantat. Uns han afegit que és handsome (guapo). Altres han destacat la seva fotogènia, o han dit que era impossible ignorar la «bellesa objectiva del nou president espanyol d’1.90». L’elogi més forassenyat, però, ha vingut d’un titular de l’usualment circumspecte Times: “Pedro Sánchez, the ‘Handsome One’ who can help sulky Spain grow up” (P.S., ‘el guapo’ que pot ajudar a fer créixer una España pansida). La superficialitat de la premsa –i de la gent– no és un fet nou; es caracteritza per jutjar segons les aparences, com si la lluentor de la beina pogués parlar del fil o del tremp de l’espasa.

A Erasme, autor de la frase “l’hàbit no fa el monjo”, de fàcil interpretació fins i tot per aquells que odien pensar, li plaïa reflexionar sobre la condició humana. A Els silens d’Alcibíades, ens recorda que Sòcrates fou comparat amb les estàtues dels silens que acostumaven a presidir els tallers dels escultors de l’antiguitat. Els silens o sàtirs eren criatures mitològiques de gran lletjor: rostres i ulls botits, nassos deformes i xatos, potes de cabra i ventres enormes. Les estàtues, però, eren buides, i en obrir-se, mostraven la figura en or d’un deu. Alcibíades, autor de la comparació, mostrava el contrast entre l’antiestètic aspecte del filòsof Sòcrates i la bellesa del seu interior, ple de saviesa i virtut.

La gràcia dels silens es troba quan els gires de dins a fora. Els que són com Sòcrates resplendeixen. Però n’hi ha molts que no són silens autèntics sinó meres còpies invertides: són lluents com un inodor de porcellana, però a dins no hi tenen més que merda pudenta de latrina. De fora semblen honorables, però en obrir-los trobes que són uns lladres. La configuració, dreta o invertida, no és exclusiva, però: hi ha qui és tan lleig per fora com per dins. No voldria que hom em prengués a la lletra deduint que Rajoy, posem per cas, és com Sòcrates. I també hi ha casos en què, miraculosament, l’interior és tan bell com l’exterior. Fets aquests aclariments i coneixent el món de la política, on només compta el que es veu, digui’m ara, volgut lector, quina mena de silens li semblen Pedro Sánchez, Arrimadas o Alberto Rivera...