L’amor, cara a cara

Què faria, vostè, si el convidessin a dir unes paraules sobre l’amor? Seria capaç de sortir dels llocs comuns, els proverbis i les frases fetes? S’atreviria amb una confessió personal que tragués alguna cosa de la privacitat: el primer enamorament i decepció, un fracàs “martirimonial” o l’èxit d’una llarga convivència, plena, com gairebé totes, d’altibaixos notables? S’atreviria a parlar de la seva orientació amorosa i/o sexual o dels dubtes que, potser, ha tingut algun cop sobre aquesta?

És un tema important, aquest, per bé que alguns hi visquin d’esquena o tanquin els ulls per tal de no veure el que passa al seu voltant. Per què, encara, les persones que tenen una orientació afectiva no heterosexual, tenen sovint dificultats per viure-la efectivament, per parlar-ne i per ser acceptats per altres?

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia de la Visibilització del col·lectiu LTGBI (lesbià, gai, transsexual, bisexual i intersexual), que m’ha fet recordar que fa dotze anys una parella de dones em va demanar que oficiés el seu casament a la Paeria, on exercia de regidor aleshores. En una conversa prèvia –sempre preguntava si, en el discurs, calia fer esment de res especial– em van demanar que digués alguna cosa sobre la dignitat de la seva unió. Els pares d’una d’elles, per bé que duien anys de convivència, no ho veien clar. No vaig trobar parlament millor que el que pronuncia Aristòfanes al diàleg platònic El convit. En aquesta obra mestra del filòsof Plató, els convidats a un dinar pacten fer, per torns, un discurs sobre l’amor, en acabar l’àpat. Cal tenir present que per als grecs del segle V aC Eros no era només un sentiment, sinó un Déu veritable. Aristòfanes explica un mite: abans els éssers humans no eren criatures individuals, com ara: home o dona. Eren éssers dobles i compostos: home-home, dona-dona, home-dona, units els cossos per l’espatlla, amb dos caps, quatre braços i cames, etc. Eren orgullosos i agosarats, van desafiar els déus i, en càstig, Zeus els migpartí i dispersà arreu per la Terra. A partir d’aleshores, les meitats es buscaren i a aquest desig de retrobar-se l’anomenaren amor. El més important que ens diu el mite el transcendeix: totes les menes d’amor són equivalents i mereixen el mateix respecte.