A por ellos (bis)

Li han dit mai “t’estimo” amb cara de fàstic? Alguna vegada, després de fer-li una putada, li han manifestat estimació o tendresa verbalment o per escrit? Ha estat vostè tan estúpid, imprudent, confiat o innocent per creure cap d’aquestes paraules d’afecte?

Hi ha una dita castellana que escau molt: “Obras son amores, que no buenas razones”, que s’agermana amb una frase bíblica per a la qual no passa el temps: “Per les seves obres els coneixereu”. Recorda el lector que, l’any passat, Catalunya va patir un doble atemptat, a les Rambles i a Cambrils? Recorda també que el cervell era l’imam de Ripoll, confident del CNI? Sap que els Mossos d’Esquadra no van poder preveure res perquè els seus antecedents penals havien estat esborrats de la base de dades pertinent per la policia espanyola? Sap, també, que aleshores, i fins fa dos dies, els Mossos no tenien accés a les dades del CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat)? Estava clar que els Mossos, des del punt de vista del govern espanyol, no eren una policia de confiança, una policia a qui calgués tractar amb respecte. Total, eren una policia “regional”, “separatista”... Ara, amb gran renou, s’ha anunciat que, finalment, els Mossos tindran accés a la informació rellevant que permet prevenir atemptats. Podem dir que l’Estat ja confia en la policia catalana? No. Tornem al començament de l’article, a allò de “obras son amores...” L’Estat envia 600 “antidisturbios” a Catalunya, i alhora cancel·la tots els permisos a la Guàrdia Civil, instal·lada al Principat, i a 300 més no els deixa reincorporar-se als seus destins. Tot plegat, en teoria, per “ajudar” els Mossos a mantenir l’ordre. Vejam, si Catalunya té competència en matèria de seguretat, si a les manifestacions catalanes mai no es trenca ni una paperera, què vénen a buscar els “antidisturbios”? Serà que, com a l’u d’octubre passat, vénen a provocar avalots? Serà que vénen a donar peu a allò que, sense ells o sense els arrancallaços de Cs, no passa mai? Vostè creu una sola paraula del que diu la nova “virreina” de Catalunya –digna successora de l’anterior–, la senyora Cunillera, que sosté que l’aportació extra de piolins forma part de la normalitat? Au va, senyora, que no vam néixer ahir.