Si me dejas, te mato

Mira, nena, si em deixes, t’asseguro que te’n penediràs, com hi ha món! Et ben juro que no marxaré pas del pis. (...) Se me’n refot que tu n’hagis pagat més de la meitat, em sents! (...) I no em penso deixar prendre el que és meu. (...) Que el tema no és el pis, dius? Que és que ja no m’estimes? Au va, nena. Segur que la pela hi té alguna cosa a veure. I que no m’estimis més ben bé igual. Quan ens vam casar, recordes, el capellà va dir que era per a tota la vida, així que t’aguantes. (...) Que jo visc a la prehistòria, dius? Que no sé que hi ha altra gent que es divorcia quan no s’entén i no passa res? És clar que ho sé, què et penses, que visc a la figuera? Si altres se separen deu ser perquè volen tots dos. I jo no vull, així que punt final, em sents? Punt final! (...) Però què dius, que te n’aniràs tant si vull com si no vull? Això serà si et deixo! (...) Ah, que no m’has de demanar permís per deixar-me! Mira-te-la, l’espavilada! I no em miris amb aquesta cara de prunes agres. Et queda clar d’una punyetera vegada? Tu a mi no em deixes, perquè si em deixes, et mato!

Espero que el sofert lector hagi aguantat amb paciència i, alhora amb indignació creixent aquest prototip fictici de les converses, el resultat de les quals sentim als telenotícies o llegim als diaris. Notícies luctuoses que tenen el format de: “Un home assassina la seva esposa i els seus fills i després se suïcida.” Segur que més d’un cop s’ha preguntat, amb el cor encongit, entre astorat i rabiüt, com és possible que hi hagi homes –perquè sempre són homes– que vulguin impedir amb violència que les seves esposes, nòvies o companyes, els abandonin. Segur que han pensat en quines males bèsties deuen ser aquests individus, incapaços de cap empatia, de cap respecte per l’altre, i que, sense saber-se fer estimar, només saben fer-se témer.

Doncs sàpiguen que l’exministre Margallo, com un masclista violent qualsevol, però digne representant de l’Estat, li ha deixat ben clar a la senyora Catalunya el que farà España si se’n va: com que la Constitució no ho permet, no hi haurà referèndum, i España no es retirarà pacíficament de Catalunya ni arriarà la bandera. Així, com que, si Catalunya se’n va, hi haurà violència. Allò dit: “Si me dejas, te mato.”