Ja els suspendrà la vida

La del títol és la màxima de capçalera d’aquells mestres i professors que abdiquen d’una part essencial de la seva responsabilitat educativa: posar notes justes als seus alumnes. Pressionen les direccions dels centres, i a les juntes d’avaluació, sovint, els mateixos companys fan d’advocats del diable, demanant que s’aprovi aquest o aquell altre estudiant. “Només li queda la teva”, diuen. Però de vegades són dues i fins i tot tres. Però tot val perquè tingui el graduat en ESO o fins i tot el Batxillerat. Pressionen els pares als quals no importa que el nen sàpiga res, però el volen titulat. I tots entonen alhora: “Ja els suspendrà la vida... si s’escau.” La idea és aprovar suspenent, això és, premiar aquell que no s’ha esforçat, que no sap, que és un dropo o un barrut. I pressionen, com no, els estudiants, amb fal·làcies ad misericordiam del tipus: “Si no m’aproves, ploraré, ploraré i ploraré.”

La ministra d’Educació, Isabel Celaá, vol canviar la legislació educativa. Actualment és vigent la LOMCE, promoguda unilateralment pel ministre Wert, de mal record i pitjor herència. La llei té gravíssims defectes que no puc comentar aquí, però estableix expressament que només es pot obtenir el títol de Batxillerat si s’han aprovat totes les matèries. El mateix preveu, val a dir, la LOE, darrera llei socialista sobre el tema. La ministra, en el seu afany “millorador”, vol que es pugui aprovar el Batxillerat amb una assignatura suspesa. Ella diu literalment que vol “contemplar la posibilidad de obtención de este certificado” si la junta d’avaluació considera que l’alumne ha adquirit les competències necessàries amb les matèries que no ha suspès. La seva màxima educativa és “no se trata de hacerlo más fàcil, sino de no obstaculizar”. No, és clar, regalar el títol sense haver-lo obtingut realment no deu ser fer-lo més fàcil... No imagina la ministra el que passarà l’endemà mateix de l’aprovació de la mesura? Ho sap? Doncs que els alumnes de Batxillerat donaran per fet que amb una suspesa aproven. I alhora es diran: “Si me’n queden dues, una me l’aprovaran, i l’altra..., també, perquè només me’n quedarà una.” I endavant les haches, perdó, les “atxes”. És que se m’està empegant la mala ortografia endèmica dels batxillers.