La mort és meva

Yo te voy a prestar mis manos”, li diu Ángel a la seva dona María José, afectada d’esclerosi múltiple des de fa trenta anys, abans d’atansar-li un got amb pentobarbital sòdic. Al cap de res, afegeix: “Dame la mano, que quiero notar la ausencia definitiva de sufrimiento. Tranquila, tranquila. Ahora te dormirás enseguida.” Al final, ella mor i ell és detingut, posat a disposició judicial. Ara s’enfronta a una pena de dos a cinc anys. L’article 143 del codi penal castiga les persones que indueixen, cooperen o ajuden en l’execució d’un suïcidi. En aquest cas, com es fa evident pels vídeos gravats per Ángel, la seva dona, reiteradament i de forma clara, manifesta la seva voluntat de suïcidar-se. No cal entrar en detalls, però s’ofega, sent dolors insuportables que la morfina no atura, està immobilitzada des de fa anys..., i ell li ha de prestar les seves mans perquè pugui plegar de viure.

Quina és la funció de la pena, segons les legislacions? Té una funció retributiva, expiatòria, punitiva, preventiva, intimidatòria, rehabilitadora... Però quin mal ha fet Ángel perquè mereixi presó? Quin és el dany que ha provocat, perquè requereixi que li’n facin a ell? Hi ha alguna manera de “compensar” el que ha fet? Tindria sentit restituir la vida a qui l’ha perdut per pròpia voluntat? Ha d’anar a presó per tal de restituir l’ordre correcte de les coses o ha de reconciliar-se amb si mateix a través del patiment moral? Ha de penedir-se Ángel del que ha fet per tal que l’expiació tingui èxit? Hem d’acovardir tothom qui, com ell, vulgui ajudar una altra persona a deixar de patir? És que posant Ángel a la presó tornem inofensiu un perillós criminal? Serviran, en fi, els anys a la garjola d’un home de setanta anys per rehabilitar-lo?

L’acció d’Ángel ha estat bona en sentit moral, realitzada per amor i desitjada per la seva esposa: “No me quiero dormir, quiero morir”. Fora d’això no hi ha res a dir. És la llei espanyola la que és immoral, que no respecta el dret dels individus a morir dignament. Tenim un sistema jurídic que necessita millorar molt i alliberar-se de prejudicis. Fins fa quatre dies el dret permetia –com a càstig– prendre la vida a una persona. No hi ha dret que li puguem prendre la mort a l’innocent. És pura crueltat.