De presó en presó

El proper dimarts veurem (és un dir) entrar els presoners polítics al Congreso i al Senado d’España. De fet, no els veurem pas, perquè hom els farà entrar a l’edifici amb cotxes camuflats, i del soterrani seran duts a la cambra per passadissos inaccessibles a la premsa fins que seguin a les bancades. Tota l’estona estaran “custodiats” per policies de paisà (armats?) a fi que ningú no escapi (algú va dir, com si es tractés d’una concessió de cortesia, que no aniran emmanillats). Els deu fer una por esgarrifosa la mera possibilitat que un surti del país, vagi a Alemanya, posem per cas, i se li apliqui el principi que no pot ser jutjat justament pels delictes que està sent jutjat al Reino.

Podrem dir, ara amb totes les lletres, que España té presoners polítics. La imatge no podrà ser més evident: cinc persones que els seus carcellers consideren delinqüents, han estat escollits representants legítims del mateix estat que els engarjola. Cinc persones que són jutjades per les seves activitats polítiques, surten d’una presó amb barrots per entrar en una altra amb butaques. Diferències: els barrots i les butaques. Semblances: arreu tindran policies vigilant que no es moguin ni escapin. Es veu que ni a l’hemicicle no tindran llibertat de moviments: el TS no els permet anar a recollir personalment l’acta de diputats i senador a la mesa ni, evidentment, els deixarà parlar amb la premsa (no els posaran morrió, tanmateix). Així doncs, la seva sortida de la presó no serà més que una escenificació, un acte més de la tragicomèdia (per uns tràgica i per altres ridícula) en què s’ha convertit per a l’Estat la gestió repressiva del procés d’independència de Catalunya.

En aquest context, qui s’atreveix a parlar de cortesia? De cortesia parlamentària, endemés! Acabo de llegir que la ministra portaveu, Isabel Celaá, ha dit que els partits “constitucionalistes” tenen una forma perfecta d’evitar comptar amb les “forces independentistes”, i és votar la investidura de Sánchez a finals de juny. Això aclareix l’afer Iceta: una manera sibil·lina de rentar la cara amb un drap brut als innocents. Si es votava a favor, el PSOE vencia, si en contra, Sánchez es treia del damunt cap obligació. Iceta ha estat un esquer de pesca segura.