L'amor i la mort

És veritat que és impossible aprendre a estimar, de la mateixa manera que és impossible aprendre a morir, com sosté Zygmunt Bauman? S’accepta que només podem aprendre de l’experiència, de les coses que passen més d’una vegada. I atès que la mort és una experiència que només tenim un cop, i serà la darrera que acomplirem, no podem “aprendre a morir”. Podem assistir a la mort d’altres i podem llegir sobre el morir, l’estar morts i el més enllà, i això pot influir en la manera com ens aproximem personalment al final de la vida, però no és evident que això ens faci “morir millor”. Ara bé, hi ha fortes objeccions contra la primera afirmació: “És impossible aprendre a estimar.” Per començar, podem enamorar-nos diverses vegades i, evidentment “n’aprenem” alguna cosa. Considerem, ara, els arguments de l’autor. Diu que cada enamorament és una experiència única, diferent i sempre nova. I encara que cada cop diem el mateix: “M’he enamorat”, en realitat és un fenomen independent de l’anterior. Les emocions són similars, fins i tot ho poden ser la seva intensitat i els seus efectes, i tanmateix, hom comet els mateixos errors i encerts, un cop i un altre. No val aquí l’excusa que els humans som els únics éssers que ensopeguem dos vegades –o més– amb la mateixa pedra. El cas és que no existeix un “aprenentatge” de l’amor, si més no del mateix tipus que es dona quan aprenem a conduir o a escriure amb bona lletra. Altrament dit, no hi ha una manera clara de fer-ho bé “la propera vegada que ho haguem de fer”. Així, doncs, com és que tenim la impressió, a través de l’experiència personal de l’amor, que hem après alguna cosa? És potser perquè tenim experiències similars que ens fan pensar que hi ha relacions de causalitat entre unes coses i unes altres? És perquè així arribem a creure que hi ha determinades regles o normes que podem adquirir i dominar? Però, aquestes regles i normes, existeixen de debò o només necessitem creure-ho així? En qualsevol cas, serveixen aquestes suposades regles tècniques per “estimar millor” o només tenen la utilitat de l’experiència per al gat escaldat, que de l’aigua tèbia fuig? Sí, una utilitat negativa. Aprendre a estimar, doncs, no seria més aviat aprendre a no fer-ho per no enganxar-nos els dits?