Ferides defensives

Diuen que la millor defensa és un bon atac. Es tracta de la primera lliçó de tots els manuals de guerra. I a fe que resulta encertada, si finalment hi ha d’haver brega i no pots evitar-la perquè l’ajornament només beneficiarà l’adversari. Així, els atacs preventius són una defensa anticipada que et permet guanyar la inevitable baralla. Per això, potser, de vegades, les ferides més incisives són aquelles que fem quan ens defensem. Per dir-ho amb una metàfora: ferim més amb l’escut que no pas amb l’espasa. Quan “estem a la defensiva” és perquè ens sentim ferits i no volem patir més, o quan creient-nos febles, ens sobreprotegim. I, fent això, sobreactuem. La por que ens enganyin, que abusin de la nostra bona fe, que ens facin cedir més del compte on no volem fer-ho per principi en una cosa en què, tanmateix, ens sentim febles, la nostra manca de confiança en les nostres pròpies forces..., fan que les nostres respostes, en forma de paraules o actituds, no siguin proporcionals a les interpel·lacions que rebem. Així, per exemple, quan temem que si cedim una mica, acabarem per cedir massa, decidim no cedir en absolut, mostrar-nos rígids i invariables, ferms i resoluts, sense fer cas de cap petició, per raonable que sigui. Afirmem que cap negociació no és possible sobre el punt que es tracti. Per poc que ens pressionin, ens ho prenem malament i responem de mala manera: “Ni parlar-ne!”, “Què t’has cregut?” resulten aleshores expressions habituals. I mentrestant oblidem que l’altre no és, encara, un enemic. Si ens sentim dolguts, incòmodes o enfadats, també és fàcil que infligim ferides defensives a tothom, i en tots els contextos: família, feina, amics, veïns. Ara bé, actuar com si sempre t’haguessis de defensar acostuma a ser el resultat d’una distorsió cognitiva, d’una manca de visió realista i objectiva de la realitat, que condueix, seguint la metàfora literària, a enfrontar-se a innocents molins a còpia de prendre’ls per gegants menjacriatures. Quan aquesta distorsió es dona en política, com els passa als polítics del Reino d’España respecte de Catalunya, l’escenari conflictiu està servit. Ho hem vist tota la campanya: quanta, quanta por els fem, i quanta, quanta inseguretat manifesten les ferides que ens volen infligir.