L'hàbit sí que fa el monjo

El títol és una adaptació d’un adagi d’Erasme de Rotterdam: “L’hàbit no fa el monjo.” Amb ella Erasme volia dir que una persona no era cristianament homologable només pel fet que dugués l’hàbit del monjo o la sotana del capellà. Era una sàtira, és clar, dels hàbits (no dels vestits) de molts membres de l’Església de la seva època, que “anaven a missa i repicant”. Però aquest article tracta el concepte hàbit en el sentit més corrent (anava a escriure habitual) de costum. Els humans, en efecte, som el que fem cada dia, de manera que l’excel·lència no és un acte, sinó un hàbit o el resultat d’aquest.

Si mirem el món animal no veiem sinó hàbits, formes de conducta que es reprodueixen, cada bèstia fa sempre les mateixes coses. Igual s’esdevé amb els humans, en tots els sentits. I el mateix val a dir de la matèria inanimada. Què són les lleis sinó els hàbits de la natura? Ara, entre tots els éssers, els humans som els únics que podem canviar de costums o fer-ne de nous. És la nostra voluntat –de vegades ajudada per la necessitat– la que proporciona l’energia per canviar, car sempre hi ha una resistència al canvi. Tot el que existeix mostra aquesta resistència. Prenem un fil de ferro acerat. Costa molt de doblegar, però quan el forcem prou –temps i energia–, la nova forma adquirida ofereix la mateixa resistència que l’anterior. Això ho anomenem plasticitat, i val tant per a la matèria com per a l’esperit. És la capacitat de cedir a una influència i alhora la força suficient per no fer-ho de cop. Així, els humans acabem sent el que fem cada dia. Hom esdevé guitarrista només després de tocar l’instrument força temps, amb aplicació, i hom arriba a ser just i honest esforçant-se per actuar justament i honesta cada dia. L’excel·lència, ho hem dit, no és un acte, sinó un hàbit.

Ja portem tres setmanes de confinament, més que suficients per crear nous hàbits. Vetllin pel que fan cada dia, al final seran això, el que hagin fet.

No caiguin en mals hàbits, com els del rei d’España, que ara ja es comença a acostumar a vestir de militar i fingir que és el primer soldat de l’estat, com féu ahir, en roda de premsa. Potser prova d’assemblar-se i finalment assumir el paper de dictador militar, com el seu padrí polític...