Amitjanats

Jethro Tull era, és encara, una original banda de rock progressiu del segle passat. Èxits com Aqualung, del 1971 o Thick as a brick, del 72, en són testimonis, censurats pel franquisme a causa de les seves lletres irreverents. Als enginyers agrícoles el nom també els sona: fou un agrònom anglès del segle XVII que va inventar una original sembradora de tracció animal que permetia la sembra per enterrament. No li van fer prou cas i per això, a la seva mort, la manca d’adobs va seguir obligant els pagesos a practicar el guaret. Per a l’ignorant en qüestions del camp, guaret és deixar de cultivar una terra durant un o més cicles vegetatius a fi que aquesta es recuperi. A la Noguera, que és d’on provinc, el guaret es practicava amitjanant els camps, treballant-ne només la meitat mentre l’altra reposava.

Amb la Covid-19, això d’amitjanar retorna. Els locals tancats passen a tenir límits quantificats d’aforament i molts espais no poden allotjar més de la meitat del que solien. L’amitjanament ha arribat també a l’educació. Ensenyar i aprendre, en efecte, és cultivar l’esperit; la forma intel·lectual de l’agricultura, que és justament el conreu del camp. Ha fet molt soroll l’anunci del retorn presencial a les classes. Hi ha qui ha dit, amb mala fe, que els professors s’oposen a atendre els alumnes a classe perquè “tenen por de contagiar-se”. Qui això diu oblida, primer, que la suspensió de les classes no es deu a aquest motiu. Es fa per evitar les aglomeracions humanes que faciliten la difusió de la pandèmia. I justament als centres educatius és pràcticament impossible, perquè en pocs centenars de metres quadrats s’hi encabeixen a diari, durant moltes hores, entre 400 i 1000 persones. A cada classe hi ha uns 30 nens o adolescents; només que un tingui la Covid-19, en un tres i no res, el tindran tots, mestre inclòs. I aviat el tindran les famílies de tots els assistents, i tot seguit tindrem un rebrot de la pandèmia. Així doncs, l’amitjanament practicat pels pagesos, que tan bon resultat donava a les collites, serà, pel cap baix, la recepta adequada a les escoles. El que es discuteix és si el retorn a les classes és, ara, una mesura assenyada. Jo crec, francament, que no. El sembrar, com el segar, té la seva hora.