Algú estima l’escola?

En democràcia, la majoria de les lleis s’aproven per majoria absoluta. Això, en realitat, és menys que el que l’adjectiu absoluta fa pensar. De fet, vol dir que la meitat dels vots emesos més un ja és suficient. De fet, hauria de dir que és un suficient justet, atès que del que vull parlar és de la nova Llei d’Educació, que acaba de ser aprovada amb aquest sufi pelat (ha obtingut 177 vots, un menys i suspèn). La darrera, anomenada LOMCE, promoguda per Wert, és del 2013, ha tingut un itinerari tortuós i no ha estat, per sort, aplicada completament. La nova llei Celaá pel nom de la ministra del ram –per què recordem les lleis per qui les ha promogudes?– formalment es dirà LOMLOE (Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació). Ja s’anticipa, amb el nom, el poc recorregut amb el qual neix. És una llei que només aspira a modificar els esguerros de l’anterior. És una pena que gairebé totes les lleis de la democràcia, i ja en portem 8, han estat redactades a la contra, pensant només en particulars interessos dels electors del partit que les promovia. Així ha estat, en fi, que el sistema educatiu d’aquest país és més un roc per llençar que un llibre per aprendre.

Algú estima l’escola? A algú li importa que els nostres estudiants aprenguin alguna cosa de profit? Algú creu que l’esperança d’un país es troba en la formació dels seus joves; o que per cada escola que s’obre es pot tancar una presó; o que l’educació és millor salvaguarda de la llibertat que l’exèrcit? És evident que no, l’educació és la nena d’un matrimoni de divorciats que hom es disputa tant per fotre l’altre com per obtenir els quartos de la custòdia.

Els centres educatius de secundària acaben de rebre la darrera instrucció sobre l’avaluació del curs. Diu que, pel que fa a l’obtenció del títol de batxillerat, “la decisió de titulació no queda supeditada a la no-existència de matèries sense superar per accedir a la titulació. En tot cas, per obtenir el títol de Batxiller és necessària una qualificació mitjana igual o superior a la requerida per superar cada matèria”. Saben què significa, això? Ras i curt, de nou assignatures que tenen a segon de BTX, l’aprovat pelat s’obté amb quatre assignatures suspeses. Poden esgarrifar-se...