Amics de moixaines

Amics de moixaines” és un respectable eufemisme per referir-se al que, de manera impròpia, per influència del castellà, alguns anomenen follamics. En català, m’atreveixo a dir que hauria de ser alguna cosa així com cardamics, si volem conservar l’estructura del neologisme anglès: fuckfriends. El cas és que el govern belga, en ocasió dels confinaments domiciliaris en temps de pandèmia, ha reconegut els drets dels knuffelcontact, o amics d’abraçades. És evident que aquest executiu està amatent a les necessitats de companyia i contacte de les persones que viuen soles, siguin solteres, vídues, separades o malcasades. El mateix va fer fa temps el govern holandès, amb la figura del sexbubby, afegint d’escreix un consell profilàctic ben raonable: “Si quedes sempre amb la mateixa persona per mantenir qualsevol tipus de contacte físic o sexual, assegureu-vos que tots dos esteu sans.” Holanda, però, no sé si per una qüestió de moralitat puritana o de prevenció respecte a la Covid-19, especifica que les persones confinades soles al domicili –és clar que es refereix als breus períodes de confinament decretats per als moments més aguts de la pandèmia– només poden tenir sexe amb una altra. Entengui’s, només poden notificar l’existència d’una persona no resident al seu domicili com a visitant habitual. En canvi, en això, el govern belga té la màniga més ampla i indica que els solters o els que visquin sols poden designar dos companys/es. Això sí, no els poden convidar alhora. La promiscuïtat ha de tenir un límit, només faltaria: parelles, bé; trios, no.

Estem en una societat cada cop més atomitzada i entotsolada, que ens condemna a “l’anonimat de replà”, a la indiferència ferotge dels veïns de l’escala, a la ignorància de la nostra existència entre els habitants del barri i a l’absoluta irrellevància dins de la ciutat. Només ens ha faltat augmentar aquest aïllament amb els successius confinaments, domiciliari, comarcal i local. Ja hi ha estudis sobre els efectes de la solitud no buscada en la salut mental i emocional de la gent que recomanen a individus i executius vetllar per alguna cosa més que per no agafar la infecció. Així doncs, si tenen “bombolla” o amistançat/da, cuidin-lo i cuidin-se, no estalviïn les moixaines.