El que no mata, engreixa

La primera vegada que vaig menjar insecte va ser durant un berenar al tros, amb mon padrí, durant la infància. Ell havia deixat el recapte sota un arbre i, quan vam plegar de la poda de les oliveres, ens vam trobar les llesques untades de tomàquet plenes de formigues. Vam treure les que vam poder fins que el padrí, un home pràctic, avesat a tot, va dir: “Au mengem, que la formiga també és tall, com el pernil dels entrepans.” Recordo els “crecs” que feien les nostres queixalades.

“Ecs, quin fàstic, menjar formigues!” A continuació, però, el lector s’hi repensarà recordant com li agraden els caragols a la llauna, un reptador no massa diferent del llimac o del mateix cuc de terra. “Quan menjo caragols és perquè vull.” I és cert, però pot dir el mateix de quan menja insectes? Sisplau, faci el favor de comprar una lupa i llegir el que hi posa, en lletra petita, en moltes etiquetes alimentàries: “Conté traces d’insecte.” Què significa això? Pot ser dues coses: o que a l’aliment s’hi inclouen expressament insectes autoritzats per la llei (no pas sencers, sinó esmicolats), o que el producte conté, inevitablement, alguna traça d’insectes.

No em digui que, netejant enciam, no n’ha trobat cap o que no se n’ha cruspit més d’un inadvertidament. L’agricultura no es dona en un entorn asèptic, i hom ja té calculat que, sense adonar-nos-en, ens empassem entre 453 i 907 grams d’insectes l’any (dades: Food and Drug Administration, EUA).

El bròquil congelat pot contenir pugons i àcars; el xocolate, exoesquelets diversos; el suc de taronja, mosques de la fruita, i ja no diguem dels bolets, congelats o en conserva, que molt sovint tenen cucs..

Parlant de cucs, fa un mes que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha aprovat la producció i comercialització, per al consum humà, del Tenebrio molitor, més conegut com a cuc de la farina. Ep, que ja fa temps que la superpoblació del planeta ens obliga a incloure en l’alimentació productes que consumeixen menys recursos, i generen menys residus i gasos d’efecte hivernacle. Els insectes, rics en fibra, són una bona opció.

Volgut lector, no em faci cara de fàstic, ara. Que amb la corona, la política i la judicatura espanyola que patim des de fa anys, fa temps que no mengem més que gripaus.