Llibre busca lector

S

obre gustos no hi ha res escrit, diuen. Deu ser per això que els que gosen escriure sobre llibres aliens, de vegades, són tan mal rebuts.

Un crític literari va fer una recensió sobre Així va parlar Zaratustra, de Friedrich Nietzsche, en què afirmava que el llibre era un excel·lent exercici d’estil i esperava que, un altre cop, l’autor s’ocupés una mica més del contingut. Nietzsche va correspondre amb una ironia equivalent, però de valor universal.

Li va dir que, en darrera instància, ningú no pot escoltar als llibres més del que ja sap, perquè les persones estem mancades d’oïdes per sentir allò a què no tenim accés des de la vivència. És cert, un llibre és com un mirall, si un porc s’hi contempla no pot esperar pas veure-hi reflectida una margarida.

Potser exagero una mica, però el cas és que dels llibres només entenem allò que d’alguna manera podem connectar amb la nostra experiència vital. Em refereixo a entendre, és clar, perquè una comprensió superficial, purament acadèmica, és tota una altra cosa.

Sovint el que pensa, diu o fa un personatge d’una novel·la provoca més sorpresa, i així també interès, que no pas commou, i això perquè la comprensió és només intel·lectual: hom entén la lletra però no pas l’esperit. Quan un llibre, posem per cas un assaig, parla de coses que estan més enllà de l’experiència freqüent o d’idees inusuals, pot passar que hom no senti res, cosa que produeix la il·lusió acústica que el llibre no parla perquè no té res a dir.

I la realitat és, en canvi, que el lector no pot sentir el que el llibre diu, i de vegades crida sorollosament.. Hi ha lectors àvids que ho poden llegir tot perquè també estan disposats a viure, ni que sigui només al seu univers interior, tot allò que l’escriptor els proposa. Amb aquesta disposició poden llegir i, llegint, (re)viure allò que no han viscut, aprendre de les experiències de l’altre. Aquesta és la màgia de la lectura, i alhora la font dels seus gaudis, inimaginables per a qui mai no llegeix. Aquest és el plaer d’entendre. Jo, per la meva feina, soc professor, en tinc un altre, i és el plaer de fer entendre. Que li aprofiti la lectura, i recordi que si un llibre li cau del prestatge damunt del cap, i sona buit, no és pas necessàriament culpa del llibre.