Escombres de bruixa

S

i va a passejar pel mig d’un bosc de pins com els que hi ha als Tossals d’Almatret trobarà, de tant en tant, algun exemplar d’escombra de bruixa. Són com unes boles vegetals atapides que creixen en una branca de pi, sovint a gran alçada. De lluny es poden confondre amb mates d’una planta parasitària ben coneguda: la xoca, també anomenada vesc (en llatí viscum album).

S’usa, amb el grèvol o boix, com a ornament per Nadal. Ja coneix l’embarbussament quant al primer: “Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.” Si s’apropa a la mata de granera (o empelt) de bruixa de seguida s’adonarà que l’arborescència és feta de fulles autèntiques de pi, només que diminutes i sovint plenes de pinyes nanes. És, en realitat, una mena de tumor provocat per un organisme anomenat fitoplasma o plasmidi vegetal.

Aquest organisme és incapaç de viure per si sol, i per fer-ho ha d’integrar-se a les cèl·lules vegetals del seu hoste alterant, alhora, les seves funcions i provocant l’efecte que hem descrit: una bola tumoral concentrada i nana de la mateixa planta.. El nom d’aquest invasor és Candidatus phytoplasma pini, una cosa que no és ni un virus ni una bactèria, que tampoc no és un paràsit típic, sinó que s’integra modificant el seu hoste. Parin atenció al nom: Candidatus. A mi m’ha fet molta gràcia; la fonètica del nom m’ha fet adonar que els humans, com els pobres pins, també tenim paràsits socials que provoquen tumors econòmics. Nosaltres els anomenem primer “candidats”, i ho poden ser a les alcaldies, als parlaments, als senats. Un cop passen de candidats a electes els anomenem regidors, alcaldes, diputats, i fins ministres i presidents.

El cas és que els Candidatus homini, els nostres polítics, es captenen com els Candidatus pini. No tenen mitjans de vida propis, viuen a l’esquena dels altres, xuclant-los els quartos i sense fer-los cap servei, i encara més, obligant-los a adaptar-se a les seves necessitats i desitjos. Pensi, volgut lector, en la parasitació del sistema elèctric per part dels polítics a través de les anomenades “portes giratòries”. Del complex sistema de producció i distribució elèctrica, només diuen “lladre” a l’humil endoll. Hi pot haver una cosa més inútil, supèrflua i perniciosa?