Aixecar la camisa

Prendre el pèl” és una expressió castellana que molta gent usa, a hores d’ara, en lloc de la pròpia. De fet, és una còpia del castellà: “Tomar el pelo”, un dels molts préstecs que fem a la llengua colonitzadora en detriment de la nostra, que té expressions i termes equivalents, com ara la del títol. A Castella, terra d’inquisidors, des del Renaixement i fins a la República, a l’entrada de les viles, hi havia uns monuments amb quatre columnes i una creu aixecada damunt d’unes escales al mig. Sovint tenien un sostre de fusta noble, cobert de teules àrabs. Aquests llocs s’anomenaven “humilladeros” i justament allí humiliaven, escarnien i castigaven les persones que havien desafiat el poder establert. Davant del públic, convocat pels agutzils, els tallaven el pèl arran, a homes i dones. Es coneix també que, en acabar-se la guerra que seguí al cop d’Estat del 1936, moltes dones republicanes foren tractades de manera semblant. Per tot plegat, l’acte prendre-li el pèl a una persona té aquesta connotació negativa. A Catalunya tenim l’expressió “aixecar la camisa”, l’origen de la qual, segons diuen, també té a veure amb un context de càstig o revenja. A l’edat mitjana, quan les descripcions físiques eren insuficients, no existia la fotografia, no hi havia DNI ni es podia identificar ningú per les empremtes dactilars, hom marcava els delinqüents de forma diversa. En alguns indrets, amb amputacions i en altres, amb marques amb ferro roent a l’esquena. Així, per comprovar si algú havia comès un delicte, hom li aixecava la camisa.

Sigui com sigui, la transició entre un context de càstig penal, en què el significat de l’expressió provenia d’una marca o experiència deshonorable i vergonyant, acap a un significat en què prima l’engany, especialment aquell tipus de frau en què hom abusa de la credulitat d’algú o s’aprofita de les seves flaques, no exigeix una metàfora gaire arriscada.

De fet, a hores d’ara és encara perfectament aplicable, tant en el vell com en el nou sentit. Provem amb algun exemple: “Amb la taula de diàleg el govern espanyol ens està aixecant la camisa.” Aquesta és massa evident, oi? Què tal: “El nostre propi govern ens aixeca la camisa mentre sosté –i potser fins i tot creu, espera o desitja– que ell no es deixarà ensarronar.”.