Aprendre a aprovar

Només aprovem per tenir un títol”, va dir Marc Juárez al darrer acte de graduació de la Universitat de Lleida. Aquest graduat en enginyeria mecànica va sostenir que els estudiants només van aprovant per tenir un títol i passar un filtre que els permeti accedir al món laboral. La finalitat no és altra que tenir un sou fix i vacances. Quant als màsters que tothom fa en acabar el grau, no es fan amb el propòsit d’aprendre més, car ja han perdut la motivació per estudiar, sinó de tenir una millor posició laboral; això és millor sou. Aquest resum del seu discurs d’aleshores sembla un conjunt de llocs comuns, amb un pessic d’amargor i una cullerada de realisme. El fibló més agut del discurs, però, fou una afirmació que mereix ser citada literalment: “El sistema no t’ensenya a relacionar conceptes ni a entendre el lligam entre les assignatures.

Al final, aprens a ser espavilat per aprovar exàmens i tots sabem com.” Se’n desprèn, és clar, una crítica al sistema educatiu universitari i alhora una crítica als mateixos estudiants. S’ensuma la incapacitat del sistema per fer veure la relació entre els continguts que es transmeten i la seva eventual aplicació i utilitat, i alhora es delata la manca d’esforç o interès dels estudiants per aprendre, de manera que només resta el seu interès per aprovar..

En el món “titolític” on vivim tot plegat és gairebé inevitable. Només compten els títols, que són demanats com el tiquet d’entrada a la festa del treball, i si encara fos una festa, i no un funeral de feines mal pagades! Com que Espanya és el país amb més alumnes repetidors de l’OCDE (9 de cada 100 alumnes de l’ESO repeteixen curs a Espanya –8,7%–, contra la mitjana dels països de l’Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmics, que és de l’1,9%), hem trobat la manera que no repeteixin tant i tinguem més titulats, a l’ESO, al BTX i a la Universitat. El sistema és regalar els títols o rebaixar el nivell d’exigència per obtenir-los.

La darrera atzagaiada en el món educatiu és la retirada definitiva de l’exigència del títol de B2 d’anglès per als graduats universitaris. La mesura fou aprovada el 2014, després ajornada i ara eliminada. Potser que ens ho fem mirar. En això, com en moltes altres coses, som la riota d’Europa.