Teoria del punt cec

Sempre he desconfiat dels que prediuen el futur, tant dels que el llegeixen en el vol dels ocells com en les línies de les mans. Són entabanadors que s’aprofiten de la credulitat, de la ignorància i també, sovint, de l’ànsia i del desig de la gent. La seva reeixida és remunta a l’antiguitat, quan l’endeví era consultat pel comandant abans de la batalla i quan, això encara té lloc avui en dia, l’endeví és convocat per algú perquè li predigui el que aquest més desitja: la riquesa, la salut, la bona sort, la felicitat i l’amor o el desamor.

L’endevinació, però, no és pas una cosa fàcil. Una cosa és fer veure que s’endevina quan simplement s’encerten els desitjos a futur de les persones i una altra cosa és anticipar realment allò que passarà dins d’un temps.Ara sembla que tothom és conscient que la contaminació del planeta pot dur a l’extinció de la vida. El mateix val a dir de l’escalfament, de la destrucció de la capa d’ozó o de l’esgotament dels recursos naturals.

I és ara que ens preguntem, astorats: “Com és que no ho havíem vist abans? ¿Com és que no ens havíem adonat del que és evident, que no havíem previst, posem per cas, que la contaminació enverinaria l’aigua del planeta, o que la sobreexplotació dels recursos ens duria a quedar-nos sense en poc temps? Que no sabíem que civilitzacions senceres de l’antiguitat s’havien extingit precisament per malmetre o esgotar el seu entorn?” No hi fa res que disposéssim de prou dades per pronunciar aquest tipus de judici. El cas és que no el vam emetre. I el mateix ha passat amb temes importants d’altres àmbits: seguretat, política, economia, societat, immigració, sexisme.

Encara més, les persones que ens avisaven dels problemes eren titllades de “visionaris”.No és el moment de lamentar-se i sí de constatar que, per una raó o altra, hi ha certs “punts” o “racons” cecs que no són accessibles en determinats moments. Es deu al fet que fins que una realitat assoleix una determinada massa crítica no es fa sensible? O potser és que el coneixement va a modes, com el vestir? Es deu que només veiem el que volem veure i quan ho volem així? Sigui com sigui, sisplau, obri els ulls, provi de descobrir un punt cec que encara ningú no ha vist. Si no cerca l’inesperat, no el trobarà.