Només un sí és sí

Per a qualsevol persona a qui la vida normal ha estat esbocinada, malmesa per un acte de violència sexual, el trauma i el terror poden sacsejar-la molt de temps després de l’atac. És una ferida de l’ànima, tant o més que del cos, que mai no s’oblida. Hom no sap on anar ni on girar-se, i esdevé tràgicament conscient de la roba que duia, del lloc per on anava, del que va beure, del que va fer o dir, d’on o a qui i de quina manera va mirar.

Com si hom hagués estat d’alguna manera culpable del que va passar. Que això passi es deu a un error en l’educació que tenim les persones, la de creure’ns responsables d’allò de què només som víctimes. Però l’error més greu en l’educació no és pas en la consciència de qui pateix l’acció violenta, sinó en la de qui la comet.

En efecte, què es pot esperar d’uns homes a qui s’ensenya, des de la infància, un rol de depredador sexual? Mai amb aquestes paraules, és clar, però sí que se’ls diu ­–se’ls mostra­– que en el guió general de la sexualitat a ells els correspon el paper de caçador i a les dones el de presa. Així, de la presa s’espera fugida i resistència, i del depredador constància i, és clar, indiferència per l’actitud i les paraules de la víctima. Tot això s’amaneix amb la idea que la dona “dirà que no” i fins i tot “farà com si no”, però que això no voldrà dir res, perquè és que “sí”, en realitat.

“Nen, no en facis cas, insisteix.” Aquest és el mot d’ordre.A aquesta caricatura, tràgica i llastimosa, de l’educació masclista cal afegir-hi els ensenyaments d’algunes religions que assignen –sota comandament diví– un rol de submissió a la dona, considerada inferior a l’home (diuen que va ser creada perquè ell no estigués sol). S’hi suma també el greu condicionant general d’una societat jeràrquica en què l’home més sotmès encara pot trepitjar qualsevol dona. I a la dona, què li diuen? Hom l’ensenya a veure’s sexualment atractiva, poderosa per aquesta capacitat de seduir i controlar el desig dels homes –no hi ha anunci que no insisteixi en aquest punt– i alhora a ocultar púdicament el propi desig.

Així, per acabar, hom l’ensenya a pensar que tot el que passi és perquè s’ho ha buscat o consentit. Vet ací tota la teoria que precedeix la violència sexual. Només una altra educació pot evitar-la.