Cançó de carrer

Fa un parell de dies va morir Ramon Muntaner, cantautor. Ell no acceptava el títol “no tinc cap cançó publicada amb lletra meva”, deia. I era veritat, per les seves cançons han passat la majoria de poetes catalans, i a un d’ells, Miquel Martí i Pol, li va dedicar un disc sencer: Presagi.

A altres, com Pere Quart, Josep Palau i Fabre, Josep Maria de Sagarra, Maria-Mercè Marçal, Miquel de Palol, Joan Salvat-Papasseit, Vicenç Villatoro, Xavier Bru de Sala, Joan Ollé, i altres que em deixo, els va honorar més discretament, amb una o diverses interpretacions musicals dels seus versos. En termes musicals, a més, va ser compositor i intèrpret, però tampoc lletrista, de les bandes musicals de les pel·lícules La plaça del Diamant i de La teranyina. Si no publicava en discs de vinil –Muntaner era d’una altra època– els textos que escrivia i únicament ho feia amb els poemes aliens als quals posava música, com és que l’anomenem cantautor? Normalment s’entén per cantautor la persona que escriu i alhora interpreta, cantant, les seves lletres i, és clar, també qui acompanya instrumentalment els textos.

No és accidental tampoc el fet que la temàtica dels textos interpretats és social, política o filosòfica. Rarament s’anomena cantautor aquell que no compleix en cap cas aquest darrer requisit. Per això durant molt de temps s’ha anomenat “cançó protesta” el destil·lat musical dels cantautors.És essencial, però, ser autor de les lletres que hom canta? Al meu entendre, el cantautor és sempre un creador literari, encara que no escrigui.

Tot cantautor ha de triar què canta, ha d’arranjar uns textos, retallant o afegint, per tal de posar-los música. Ha de decidir quina és la tornada de la cançó, assumpte no menor, perquè aquesta tornada –gairebé sempre inexistent en el poema o text original– és una elecció del cantant, i marca la lectura i el record que ressonarà, més que a les orelles, als cors dels oients. Dit això, de Ramon Muntaner cal dir que la ràbia a la veu, la renúncia expressa a endolcir, ensucrar o abaratir els textos i la força tranquil·la de les seves interpretacions han fet immortals els nostres poetes.

Per cert, avui, Ares Gratal, jove cantautora lleidatana, presenta a Antares Jazz el seu primer disc: Impronunciable.